Els documents vitals(essencials): una aproximació al concepte i a l’estat de la qüestió.

Els documents imprescindibles per tal que una organització pugui continuar funcionant immediatament després d’un desastre o d’una emergència s’anomenen documents vitals. El concepte neix a Nord-amèrica a principis de la dècada de 1950 i està molt lligat als plans d’emergència, als plans de continuïtat de les activitats i a la gestió de riscos. Malgrat que en l’àmbit anglòfon aquest concepte està molt estès i treballat, a Europa, a causa del fet de ser hereus d’una tradició arxivística diferent, el tema ha despertat poc interès i fins hi tot ha generat confusió.
En aquest article ens centrem en el concepte i en les diverses denominacions que té (documents vitals, documents essencials). Posem en evidència el fet erroni d’equiparar els documents vitals amb documents exclusivament de conservació permanent. També exposem com s’identifiquen, com es descriuen, quines són les principals mesures de protecció i quines són les principals estratègies de preservació. Finalment, fem una breu referència als programes de documents vitals (plans de protecció dels documents vitals) i a la diversa incidència que tenen.