L’arxiu històric d’Asturiana de Zinc: més que una fàbrica, més que una mina, més que un arxiu.

Sabem que arribem tard a la conservació del nostre patrimoni documental, però precisament aquesta certesa ens obliga a actuar amb més determinació i ens nega la possibilitat de donar excuses o dubtar. No podem ajornar més temps la intervenció sobre el limitat nombre de fons d’empreses que encara es conserven. Per desgràcia, l’interès per aquests arxius és relativament recent, prou perquè una part decisiva de la nostra història ja hagi desaparegut de manera irreversible. La documentació custodiada i generada per empreses i societats mercantils està unida inevitablement al seu cicle vital. Amb el final d’una arriba malauradament la desaparició de l’altra. Hem d’evitar que tot aquest patrimoni, a més del mobiliari i immobiliari, no quedi com fins ara reduït, en el millor dels casos, a un rastre fragmentat i inconnex de llibres, edificis singulars i documents gràfics. Es presenta en aquest article, com a exemple il·lusionant i mostra de la riquesa d’uns fons d’una integritat gairebé completa, el cas particular de l’Arxiu Històric d’Asturiana de Zinc de la Real Compañía Asturiana de Minas, una empresa que ben aviat complirà dos segles d’existència i que ha apostat per protegir i difondre el seu patrimoni documental.