Un indret anomenat « els quinze »

L'any 1901, coincidint amb la inauguració del tramvia elèctric de Barcelona a Horta, al voltant del passeig de Maragall hi havia una confluència de comunicacions. D'una banda, la carretera de Barcelona a Horta al seu pas pel camí de Sant Iscle (avinguda de Borbó) i el tram mig i inferior del passeig de Maragall, formant un eix de nord a sud. De l'altra, hi havia el tram superior del passeig de Maragall i el carrer d'Estébanez (Garcilaso) que formaven un eix d'oest a est. Pocs anys després, es va obrir l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat que comunicava amb el Guinardó. Tot aquest conjunt formava un traçat lineal d'uns 200 metres de longitud, definit com un espai fronterer entre les barriades d'Horta, el Guinardó, Santa Eulàlia de Vilapicina, els Indians i la Sagrera. El tramvia d'Horta efectuava parada al passeig de Maragall, entre el carrer d'Estébanez i el camí de Sant Iscle, i el preu del bitllet entre aquest lloc i
Barcelona (i a l'inrevés) costava 15 cèntims. Des de llavors, aquella zona va passar a conèixer-se popularment com "Els Quinze", denominació que mai no
ha estat oficialitzada però que ha arribat fins als nostres dies.