L’epidèmia del 1530 al Maresme. Un buit historiogràfic.

Les epidèmies de pesta han estat les pandèmies més devastadores que s’han patit en la història de la humanitat. A casa nostra, en destaquen especialment tres: la dels volts del 1348, la del 1530 i la del 1652. En cadascuna, el cost en vides humanes va ser espectacular. Amb tot, la més desconeguda és la dels voltants del 1530. Molts estudis del segle xvi amb prou feines la destaquen. Per què? Falten llibres d’òbits d’aquells anys, a la major part dels arxius parroquials de la comarca. Només n’hi ha en quatre que sí que en conserven: Alella, Cabrera, Vilassar i Llavaneres. També tenim dades de Premià i Argentona, però són força incompletes. Segons les circumstàncies de cada indret, entre un 20 i un 50% dels habitants van resultar morts. Amb un daltabaix com aquest, tenir en compte els efectes d’aquella epidèmia és imprescindible en qualsevol interpretació del segle XVI: el 1530 és un moment de frontissa, una cloenda de la crisi baixmedieval i l’inici de la recuperació de l’època altmoderna, gràcies al període tranquil d’epidèmies que té lloc fins al 1557.