Arrels històriques dels masos a Sant Martí d’Arenys

La masia, en els seus orígens, té uns precedents ben arrelats en la construcció de les vil·les romanes. A l’etapa medieval va tenir lloc una lenta recuperació dels oficis del patrimoni i de les tècniques de la construcció, bàsiques en la construcció de les masies, a fi de crear nuclis familiars estables, a l’empara d’uns murs sòlids que, a més de donar comoditat, eren refugi en aquells temps d’incertesa i violència. El perill de ràtzies musulmanes en terres recentment conquerides va comportar la destrucció i aniquilació, en molts casos, de molts masos i tirava per terra l’esforç d’una societat en estat molt precari. Malgrat tot, la nostra societat medieval va anar evolucionant, amb un esperit clar de supervivència, recuperant i millorant les tècniques de construcció i adequantles als materials disponibles al seu entorn. Els picapedrers, els rajolers, els fusters, els ferrers, els qui feien teules, els constructors amb pedra i morter de calç, entre d’altres, van esdevenir imprescindibles a l’hora de construir qualsevol habitatge.
Aquest treball explica com es va desenvolupar un marc social a l’entorn de la parròquia de Sant Martí d’Arenys; com van apareixent diverses cases on abans hi hagué una vil·la romana i l’efecte de les onades de pesta en els masos a partir del 1348. L’estudi també pretén establir un mapa de masies a Sant Martí d’Arenys i la seva evolució en el temps.