Luis de Galinsoga i els seus amics: cinc anys commemorant la liberación de Barcelona, 1940–1944

En el moment que Luis Martínez de Galinsoga va assumir la direcció del diari barceloní La Vanguardia —des del final de gener de 1939, La Vanguardia Española—, va iniciar un procés de transformació del diari, seguint les directrius oficials, que es va fer ràpidament visible en dos àm- bits: la conversió del mitjà en un dels portaveus més ortodoxos de les celebracions del nou calendari franquista i l’intent de fomentar un nucli “intel·ectual” propi, que fes oblidar els col·aboradors rojos del passat. Les dues propostes es van fer plenament visibles en les commemoracions del 26 de gener, data de la liberación de Barcelona, quan Galinsoga convidava els “seus” amics (majoritàriament pro- vinents del medi madrileny) a commemorar la “recuperació” de la ciutat per a la Nueva España. Gent com José M. Pemán, Francisco de Cossío, Manuel Machado, Joaquín Arrarás, Eduardo Marquina, etc., feien acte de presència, amb la voluntat de quedar-se com a nucli de referència inexcusable de la “nova” intel·ectualitat i el “nou” periodisme que havia portat la victòria franquista de 1939.