Anàlisi bibliogràfic dels estudis sobre traducció i recepció literàries a Catalunya durant el franquisme

Article Sidebar

PDF

Main Article Content

Jordi Jané-Lligé
Grup d’Estudis de la Traducció Catalana Contemporània – Universitat Autònoma de Barcelona
L’estudi de les iniciatives de traducció literària al català que s’endegaren durant el franquisme, com també de les circumstàncies en què tingué lloc l’activitat traductora durant aquell període, ha esdevingut en els darrers temps una àrea de recerca molt prolífica a casa nostra. El present estudi bibliogràfic ofereix una descripció històrica del procés de consolidació d’aquest camp de recerca específic a través de l’anàlisi dels treballs d’investigació que immediatament després de la mort de Franco se’n van començar a ocupar i que, d’aleshores ençà, no han parat de créixer.
Paraules clau
censura, franquisme, traducció literària, món editorial, models de llengua literària, estudis de gènere, traductors

Article Details

Com citar
Jané-Lligé, Jordi. «Anàlisi bibliogràfic dels estudis sobre traducció i recepció literàries a Catalunya durant el franquisme». Franquisme & Transició. Revista d’Història i de Cultura, 2016, núm. 4, p. 257-10, doi:10.7238/fit.v0i4.2960.
Biografia de l'autor/a

Jordi Jané-Lligé, Grup d’Estudis de la Traducció Catalana Contemporània – Universitat Autònoma de Barcelona

Professor associat al Departament de Filologia Anglesa i de Germanística de la Universitat Autònoma de Barcelona
Referències

Abellán, Manuel L. 1980. Censura y creación literaria en España (1939–1976). Barcelona: Península.

Abellán, Manuel L. 1989. «Apunts sobre la censura literària a Catalunya». Revista de Catalunya 27: 123–132.

Abrams, Sam. 2009. «Quelcom neix en tota mort...». Quaderns. Revista de Traducció 16: 67–73.

Abrams, Sam. 2011. «David Sales o Joan Rosenthal». Quaderns. Revista de Traducció 18: 29–34. Alsina Keith, Victòria. 2005. «Jordi Arbonès: les traduccions de Jane Austen». Quaderns. Revista de Traducció 12: 47–58.

Altimir, Mercè. 2014. «La transmissió de l’haiku: d’escriptures i de passos fronterers». DinsJordiMas,L’haikuenllenguacatalana,15–40.

Arbonès, Jordi. 1995. «La censura sobre les traduccions a l’època franquista». Revista de Catalunya 97: 87–96.

Arenas, Carme. 2007. «Maria Aurèlia Capmany, introductora a Catalunya de la narrativa italiana». Quaderns. Revista de Traducció 14: 19–28.

Arimany, Miquel. 1993. Memòria de mi i de molts altres. Barcelona: Columna.

Aritzeta, Margarita. 2015. «Poblet i Vallespinosa, el gust i la necessitat». Quaderns 22: 25–41.

Arqués, Rossend. 2015. «Les traduccions teatrals de Vallespinosa». Quaderns. Revista de Traducció 22: 75–94.

Aymà, Jordi. 2011. «Jaume Aymà i Mayol». Anuari TRILCAT 1: 163–173.

Bacardí, Montserrat. 1998a. «Joan Sales i la traducció». Dins Pilar Orero, ed., Actes del Tercer Congrés Internacional sobre Traducció, 319–326. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Bacardí, Montserrat. 1998b. «Joan Sales i els criteris de traducció». Quaderns. Revista de Traducció 1: 27–38.

Bacardí, Montserrat. 2002. «Notes about History of Translation to Catalan». Catalan Writing 17–18: 13–99.

Bacardí, Montserrat. 2005. «Translation from Spanish into Catalan during the 20th century: Sketch of a chequered history». Dins Albert Branchadell i Margaret Lovell West, ed., Less translated Languages, 257–268. Amsterdam / Filadèlfia: John Benjamins.

Bacardí, Montserrat. 2006a. «Ramon Folch i Camarasa, la dèria de (re)escriure». Dins Doctor Honoris Causa Ramon Folch i Camarasa, 5–11. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Bacardí, Montserrat. 2006b. «Anna Murià, traductora (in)visible». Quaderns. Revista de Traducció 13: 77–85.

Bacardí, Montserrat. 2007. «La traducció del castellà al català: una tradició aleatòria». 1611. Revista d’Història de la traducció 1.

Bacardí, Montserrat. 2008a. «Ramon Xuriguera, traductor». Urc 23: 66–72.

Bacardí, Montserrat. 2008b. «Traduir durant el franquisme, traduir contra el franquisme». Dins Pons & Šcrabec, Camins de frontera, vol. 2, 270–271.

Bacardí, Montserrat. 2009a. «La traducció en la narrativa de Ramon Folch i Camarasa». XIVè Col·oqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 79–86. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Bacardí, Montserrat. 2009b. «La traducció catalana a l’exili. Una primera aproximació». Quaderns. Revista de Traducció 16: 9–21.

Bacardí, Montserrat. 2012a. La traducció catalana sota el franquisme. Quaderns 5. Lleida: Punctum. — . 2012b. «Traducción y dictadura. El caso catalán (1939–1961)». Dins El español frente a los retos del siglo xxi: investigación y enseñanza, 247–251. Moscou: Universitat MGIMO.

Bacardí, Montserrat . 2013a. «Traduir sota la dictadura franquista, traduir clandestinament: Poesia (1944–1945) i Ariel (1946–1951)». MonTi 5: 241–256.

Bacardí, Montserrat. 2013b. «Joan Oliver, traductor forçat». Rivista Italiana di Studi Catalani 3: 5–21.

Bacardí, Montserrat. 2014. «Catalan women translators: an introductory overview». The Translator 20, 2: 144–161.

Bacardí, Montserrat. 2015a. «L’ofici de traduir a l’exili: flors al pol Nord». Els Marges 106: 56–68.

Bacardí, Montserrat. 2015b. «Apunts sobre exili, llengua i traducció». Caplletra 58: 159–182.

Bacardí, Montserrat, i Montserrat Casals. 2012. Joan Sales i Vallès: literatura i política. Joan Oliver, traductor de contraband i retraductor de circumstàncies. Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach.

Bacardí, Montserrat, Joan Fontcuberta i Francesc Parcerisas, ed. 1998. Cent anys de traducció al català (1881–1990). Antologia. Vic: Eumo Editorial.

Bacardí, Montserrat, i Pilar Godayol. 2006. Traductores. Vic: Universitat de Vic.

Bacardí, Montserrat, i Pilar Godayol. dir. 2011. Diccionari de la traducció catalana. Vic: Eumo.

Bacardí, Montserrat, i Pilar Godayol. 2013. Les traductores i la tradició. 20 pròlegs dels segle xx. Lleida: Punctum.

Barral, Carlos. 2001. Memorias. Barcelona: Península.

Bernal, Assumpció, i Carme Gregori. 2002. Realisme i compromís en la narrativa de postguerra europea. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Billiani, Francesca. 2007. Modes of censorship and translation: national contexts and diverse media. Manchester: St. Jerome.

Biosca, Carles. 2007. «George Simenon traduït per Maria Aurèlia Capmany». Quaderns. Revista de Traducció 14: 29–38.

Biosca, Carles. 2011. «Vasco Pratolini en català. Les traduccions de Maria Aurèlia Capmany a Edicions 62». Dins Coll-Vinent, Eisner & Gallén, La traducció i el món editorial de postguerra, 125–133.

Biosca, Carles. 2013. «Les traduccions de Ionesco al català». Dins Montserrat Bacardí, Francesc Foguet i Enric Gallén, ed., La literatura catalana contemporània: intertextos, influències i relacions, 55–64. Societat Catalana de Llengua i Literatura.

Boon, Adri. 2011. «Incerta glòria (al neerlandès)». Quaderns. Revista de Traducció 18: 35–40. Borràs,Rafael.2003.LabatalladeWaterloo:Memoriadeuneditor.Barcelona: Ediciones B.

Borràs,Rafael. 2005. La guerra de los planetas. Memorias de un editor. Barcelona: Ediciones B. Botey, Virgínia. 2001. «Entrevista a Avel·í Artís Gener». Quaderns. Revista de Traducció 6: 155–161.

Briguglia, Caterina. 2012. «Quan el català es troba amb el friülà: Carles Cardó i Pier Paolo Pasolini». 1611. Revista d’Història de la traducció 6.

Briguglia, Caterina.2013a. «Quan el traductor és sobretot un escriptor: el cas de la traducció d’El guepard de Tomasi di Lampedusa». Caplletra 54: 33–49.

Briguglia, Caterina. 2013b. Dialecte i traducció literària. L’exemple dels traductors catalans. Vic: Eumo editorial.

Cabello Hernández, Alberto. 2015. Tele/eXprés, cultura y crítica literaria. Alcalá la Real: Zumaque.

Campillo, Maria. 2009. «Cèsar-August Jordana. El món de Joan Ferrer». Quaderns. Revista de Traducció 16: 29–42.

Canal, Jordi, i Àlex Martín. 2011. La Cua de Palla: retrat en groc i en negre. Barcelona: Alrevés.

Carné, M. Elena. 2009. «Montserrat Abelló, traductora amb nom propi». Quaderns. Revista de Traducció 16: 91–96.

Carné, M. Elena. 2011. «Jordi Arbonès, traductor d’Aymà/Proa (1966–1999)». Dins Coll-Vinent, Eisner & Gallén, La traducció i el món editorial de postguerra, 229–242.

Castellet, J. M. 1987. «Memòries confidencials d’un editor literari». Dins Edicions 62, Vint-i-cinc anys (1962–1987), 23–105.

Castellet, J. M. 2012. Memòries confidencials d’un editor. Barcelona: Edicions 62.

Castellanos, Carles, i Manuel Zabala. 2011. «La traducció de Lo garrèl de Lois Delluc, de Joan Sales». Quaderns. Revista de Traducció 18: 51–67.

Castelló, Eloi, i Kálmán Faluba. 2004. «Literatura hongaresa i literatura catalana: coneixement mutu». Quaderns. Revista de Traducció 11: 29–44.

Cattaneo, Mariateresa. 2011. «Vicissituds de la traducció italiana d’Incerta glòria». Quaderns. Revista de Traducció 18: 21–23.

Chieregato, Chiara. 2011. «La traducción de Bontempelli, Papini y Buzzati en el mundo editorial catalán de postguerra». Dins Coll-Vinent, Eisner & Gallén, La traducció i el món editorial de postguerra, 111–124.

Chieregato, Chiara. 2013. «Cinc poetes italians, Saba, Cardarelli, Ungaretti, Montale, Quasimodo de Tomàs Garcés». Dins M. Àngels Verdaguer, ed., Traduir els clàssics, antics i moderns, 267–276. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Cisquella, Georgina et al. 1977. Diez años de represión cultural. La censura de libros durante la Ley de Prensa (1966–1976). Barcelona: Diversos editors.

Civit Llort, Ramon. 2012. «Destino i la cultura catalana a les acaballes del franquisme (1966–1975)». Tesi doctoral, Universitat de Barcelona. http://www.tdx.cat/ handle/10803/104478.

Coll-Vinent, Sílvia. 2007. «Rafael Tasis, traductor i divulgador literari». Quaderns. Revista de Traducció 14: 95–104.

Coll-Vinent, Sílvia. 2011. «Joan Estelrich i Montaner i Simon». Dins Coll-Vinent, Eisner & Gallén, La traducció i el món editorial de postguerra, 215–228.

Coll-Vinent, Sílvia, Cornelia Eisner i Enric Gallén, coord. 2011. La traducció i el món editorial de postguerra. Lleida: Punctum / TRILCAT.

Cornellà-Detrell, Jordi. 2010. «Traducció i censura en la represa cultural dels anys 1960». L’Avenç 359: 44–51.

Cornellà-Detrell, Jordi. 2011. Literature as a Response to Cultural and Political Repression in Franco’s Catalonia. Colección Támesis. Serie A, Monografías 295. Woodbridge: Tamesis.

Cornellà-Detrell, Jordi. 2013a. «La censura després dels censors: algunes reflexions sobre aspectes no resolts de l’herència cultural del franquisme». Anuari TRILCAT 2: 27–47.

Cornellà-Detrell, Jordi. 2013b. «L’auge de la traducció en llengua catalana als anys 60: el desglaç de la censura, el XVI Congreso Internacional de Editores i el problema dels drets d’autor». Quaderns. Revista de Traducció 20: 47–67.

Cornellà-Detrell, Jordi. 2015. «La obra de James Baldwin ante la censura franquista: el contrabando de libros, la conexión latinoamericana y la evolución del mercado del sector editorial peninsular». Dins Represura. Revista de Historia Contemporánea española en torno a la represión y la censura aplicadas al libro 1 (nova època): 32–61. http://www. represura.es/represura_1_nueva_epoca_2015.pdf

Cornellà-Detrell, Jordi. 2016a. «El terratrèmol de les lletres catalanes: traducció, censura i mercat del llibre en català als anys 60». Dins Vilardell, Traducció i censura en el franquisme, 97–126.

Cornellà-Detrell, Jordi. 2016b. «Barcelona, la ciutat dels llibres prohibits. Importació, venda i consum de llibres il·egals durant el franquisme». Quaderns L’Avenç 419:40–48.

Coromina, Eusebi. 2013. «Censura de la amoralitat femenina de Senyora ambaixadora. Teatre de bulevard de postguerra de Xavier Regàs». Quaderns. Revista de Traducció 20: 77–88.

Coromina, Eusebi. 2016. «La revista Oriflama (1961–1977), una altra víctima de la dictadura». Dins Vilardell, Traducció i censura en el franquisme, 127–134.

Coromina, Eusebi, i Pilar Godayol. 2014. «Miquel Martí i Pol, traducció i censura». Ausa 26, 173: 559–574.

Cris Mora, Anna. 2002. «Entrevista a Josep Vallverdú, traductor». Quaderns. Revista de Traducció 8: 121–131.

Dasca, Maria. 2012. «La recepció de la literatura de la Lost Generation en els anys 40 i 50». Dins Eberhard Geisler, ed., Literatura catalana del segle xx i de l’actualitat, 19– 38. Frankfurt: Peter Lang.

Dasca, Maria. 2015a. «L’Institut d’Études Nord-Américains de Barcelone, un instrument politico-culturel exceptionnel pendant la dictature franquiste». Congrés Traduction et politique, Universitat de Lieja. http://www.traduction2015.ulg.ac.be/textes.html.

Dasca, Maria. 2015b. «La recepción crítica de la obra de John Steinbeck en España (1940– 1964)». Anuari TRILCAT 5: 21–34.

De Cabo, Isabel. 2001. La resistencia cultural bajo el franquismo: en torno a la revista Destino, 1957–1971. Barcelona: Áltera.

Edicions 62. 1979. Mil llibres en català. Barcelona: Edicions 62.

De Cabo, Isabel. 1987. Vint-i-cinc anys (1962–1987). Barcelona: Edicions 62.

Edo, Miquel. 2015. «Bonaventura Vallespinosa, traductor de Pirandello». Quaderns 22: 95–110.

Estelrich, Pilar. 1998. «Francesc Payarols, traductor». Quaderns. Revista de Traducció 1: 135–151.

Farrés, Ramon. 2005. «Les traduccions de Jordi Arbonès: una visió de conjunt». Quaderns. Revista de Traducció 12: 41–46.

Farrés, Ramon. 2013. «A la paret, escrit amb guix. Una antologia de poesia alemanya de combat censurada». Quaderns. Revista de Traducció 20: 89–94.

Ferré Pavia, Carme. 2000. Intel·ectuals i cultura resistents. «Serra d’Or», 1959–1977. Cabrera de Mar: Galerada.

Ferrer, Jaume. 2015. «Josep Maria Poblet, comediògraf i traductor de teatre». Quaderns. Revista de Traducció 22: 11–24.

Flotats, Rosa. 1997. John Milton i Josep M. Boix i Selva: estudi comparatiu de la traducció d’un clàssic al català. Bellaterra: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Foguet, Francesc. 2015a. «Ricard Salvat, censurat (Salvador Espriu, Bertolt Brecht i Josep Maria Muñoz Pujol». Els Marges 107: 12–31.

Foguet, Francesc. 2015b. «El teatro catalán y la censura franquista. Una muestra de los criterios de censura de textos destinados a la representación (1966–1977)». Represura 1 (nova època): 184–216. http://www.represura.es/represura_1_nueva_epoca_2015.pdf. Fontcuberta, Joan. 2007. «Pedrolo i La Cua de Palla». Quaderns. Revista de Traducció 14: 49–55.

Fontcuberta, Judit. 2001. «Les traduccions catalanes de Molière». Quaderns. Revista de Traducció 6: 79–105.

Fontcuberta, Judit. 2011. «Les traduccions catalanes de Molière durant el règim franquista». Dins Coll-Vinent, Eisner & Gallén, La traducció i el món editorial de postguerra, 159–176.

Gallén, Enric. 1982. «Notes sobre la introducció de l’existencialisme. Sartre i el teatre a Barcelona (1948–1950)». Els Marges 26: 120–126.

Gallén, Enric. 1985. El teatre a la ciutat de Barcelona durant el règim franquista (1939–1954). Barcelona: Publicacions de l’Institut del Teatre de Barcelona / Edicions 62.

Gallén, Enric. 2011. «Traduir teatre a la postguerra: El barret de Danton i El sombrero de Dantón (1964–1968)». Dins Coll-Vinent, Eisner & Gallén, La traducció i el món editorial de postguerra, 141–158.

Gallén, Enric. 2012a. «Jean Cocteau a l’escena catalana (1917–1966)». Caplletra 53: 35–64.

Gallén, Enric. 2012b. «Xavier Regàs, traductor teatral. El cas de Camarada Cupido». Dins José Luis Martí Ferriol i Ana Muñoz Miquel, ed., Estudios de traducción e Interpretació. Vol 2. Entornos de especialidad, 213–219. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I.

Gallén, Enric. 2013a. «Traduir teatre durant el franquisme. El cas dels “Quaderns de Teatre A. D. B. (1959–1982)”». Dins Traduir els clàssics, antics i moderns. 327–350. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Gallén, Enric. 2013b. «Dramaturgs italians en l’escena catalana durant el règim franquista». Dins Maria Carreras, Núria Puigdevall, Patrizio Rigobon i Valentina Ripa, ed., Ciutat de l’amor. Scrivere la città, raccontare i sentimenti. CD-ROM. 342 [481]- 356[487]. Alessandria: Edizioni dell’Orso.

Gallén, Enric. 2013c. «Traducció i censura teatral sota la fèrula franquista dels anys cinquanta». Quaderns. Revista de Traducció 20: 95–116.

Gallén, Enric. 2015a. «La censura franquista y la literatura i cultura en lengua catalana». Represura 1 (nova època): 62–65. http://www.represura.es/represura_1_nueva_ epoca_2015.pdf.

Gallén, Enric. 2015b. «Censura teatral y moral católica a fines de los cincuenta. A propósito de Mon coeur balance, de Michel Duran, traducción de Xavier Regàs». Represura 1 (nova època): 146–183. http://www.represura.es/represura_1_nueva_epoca_2015.pdf.

Gallén, Enric. 2015c. «Arnold Wesker a Catalunya (1963–2004)». Dins Actes del Setzè Col·oqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. 3, 163–177. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Gallén, Enric. 2016. «Traducció i difusió de textos dramàtics en temps de censura i moral de postguerra». Dins Vilardell, Traducció i censura en el franquisme, 51–74.

Gallén, Enric, Francisco Lafarga i Luis Pegenaute, ed. 2010. Traducción y autotraducción entre las literaturas ibéricas. Berna: Peter Lang.

Gallén, Enric, i José Francisco Ruiz Casanova, ed. 2015. Josep M. Castellet, editor i mediador cultural. Lleida / Barcelona: Punctum / Edicions 62.

Gallofré, M. Josepa. 1991a. L’edició catalana i la censura franquista (1939–1975). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Gallofré, M. Josepa. 1991b. «Les “nuevas normes sobre idiomas regionales” i les traduccions durant els anys cinquanta». Els Marges 44: 5–17.

Gallofré, M. Josepa. 2013. Autarquia i localisme: les traduccions a la immediata postguerra. Quaderns. Revista de Traducció 20: 69–75.

Garcia Sala, Ivan. 2011a. «La traducció d’Els germans Karamàzov de Joan Sales: les notes a peu de pàgina». Quaderns. Revista de Traducció 18: 69–79.

Garcia Sala, Ivan. 2011b. «Algunes observacions en l’anàlisi comparativa d’Els germans Karamàzov de Joan Sales». Dins Coll-Vinent, Eisner & Gallén, La traducció i el món editorial de postguerra, 39–54.

Garcia Sala, Ivan, i Ricard San Vicente. 2011. «Sobre El doctor Jivago i les seves versions». Anuari TRILCAT 1: 186–246.

Garcia Sala, Ivan, Diana Sanz Roig i Bożena Zaboklicka. 2014. La traducció indirecta en la literatura catalana. Lleida: Punctum / TRILCAT.

Gavagnin, Gabriella. 2002. «Les primeres traduccions catalanes de novel·es realistes italianes». Dins Bernal & Gregori, Realisme i compromís en la narrativa de postguerra europea, 187–211.

Geli, Carles, i Josep M. Huertas. 1990. Les tres vides de Destino. Barcelona: Anagrama. Gestí, Joaquim. 2011. «Joan Sales, la traducció d’El Crist de nou crucificat, de NikosKazantzakis». Quaderns. Revista de Traducció 18: 51–67.

Gibert, Miquel M. 2009. «Els Molière de Joan Oliver». Quaderns. Revista de Traducció 16:

–53.

Gibert, Miquel M.. 2013. «Bernard Shaw a Catalunya durant el franquisme (1939–1975)». Anuari TRILCAT 3: 3–38.

Giné, Marta. 2015. «Josep M. Poblet i l’adaptació d’El malalt imaginari, de Molière, i altres vodevils provinents del francès». Quaderns. Revista de Traducció 22: 43–54. Girons masot, Alba. 2011. «Traduir per als més joves: Cavall Fort, porta d’entrada del còmic infantil europeu». Dins Coll-Vinent, Eisner & Gallén, La traducció i el món editorial de postguerra, 135–140.

Giugliano, Marcello. 2014. «La traducció de poesia com a eina de renovació cultural: reflexions sobre Agustí Bartra i Miquel Desclot traductors». Anuari TRILCAT 4: 3–24. Godayol, Pilar. 2002. «Maria Aurèlia Capmany, traductora». Dins Montserrat Palau i Raül-David Martínez Gili, ed., Maria Aurèlia Capmany: l’afirmació en la paraula, 195–201. Valls: Cossetània.

Giugliano, Marcello. 2007. «Maria Aurèlia Capmany, feminisme i traducció». Quaderns. Revista de Traducció 14: 11–18.

Giugliano, Marcello. 2008. «Triplement subalternes». Quaderns. Revista de Traducció 15: 41–50. — . 2010. «Carme Serrallonga, el plaer de traduir». Quaderns. Revista de Traducció 17: 17–23.

Giugliano, Marcello. 2013a. «Censure, féminisme et traduction: Le deuxième sexe de Simone

de Beauvoir en catalan». Nouvelles Questions Féministes 32: 74–89. https://doi.org/10.3917/nqf.322.0074.

Giugliano, Marcello. 2013b. «Simone de Beauvoir en català». Bulletin Hispanique 115 (2): 669–684.

Giugliano, Marcello. 2015. «Simone de Beauvoir bajo la dictadura franquista». Dins Zaragoza, Martínez & Ávila-Cabrera, ed. «Traducción y censura. Nuevas perspectivas». Quaderns de Filologia, Estudis Literaris 20: 17–34.

Godayol, Pilar. 2016. «Dos clàssics del feminisme censurats». Dins Vilardell, Traducció i censura en el franquisme, 143–158.

Gomis, Joan. 1994. Memòries cíviques. Barcelona: La Campana.

Gregori, Alfons. 2002. «Maria Aurèlia Capmany, traductora de novel·es en francès». Dins Montserrat Palau i Raül-David Martínez Gili, ed., Maria Aurèlia Capmany:l’afirmació en la paraula, 203–221. Valls: Cossetània.

Hernàndez, Pau Joan. 2015. «Poblet adapta Simenon. Una tria ètica». Quaderns. Revistade Traducció 22: 69–73.

Herralde, Jorge. 2001. Opiniones mohicanas. Barcelona: Acantilado.

Herrera, María Dolores, i Lourdes Mañé. 1985. «De la traducció teatral. Parlant amb Carme Serrallonga». Quaderns de traducció i interpretació 5/6: 159–179.

Hurtley, Jacqueline . 1986. Josep Janés. El combat per la cultura. Curial: Barcelona.

Hurtley, Jacqueline. 2007. «Tailoring the Tale». Dins Billiani, Modes of censorship and translation: national contexts and diverse media, 61–92.

Iribarren Donadeu, Teresa. 2011. «La primera traducció catalana de l’Ulisses (1966) de James Joyce, de Joan Francesc Vidal Jové». Dins Coll-Vinent, Eisner & Gallén, Latraducció i el món editorial de postguerra, 81–94.

Jané-Lligé, Jordi. 2010. «Modell für die Analyse von literarischen Texten am Beispiel Die verlorene Ehre der Katharina Blum». Dins Cristina Jarillot Rodal, ed., Bestandaufnahme der Germanistik in Spanien, 789–800. Viena: Peter Lang.

Jané-Lligé, Jordi. 2011. «Heinrich Böll, Günter Grass i Wolfgang Koeppen i el món editorial de postguerra». Dins Coll-Vinent, Eisner & Gallén, La traducció i el món editorial depostguerra, 95–109.

Jané-Lligé, Jordi. 2013. «Narrativa alemanya de postguerra: autors traduïts i censura». Quaderns. Revista de Traducció 20: 117–145.

Jané-Lligé, Jordi. 2015a. «Traducción, censura y construcción del discurso literario. La labor de los editores J. Janés, C. Barral y J. M. Castellet». Dins Zaragoza, Martínez & Ávila- Cabrera, ed. «Traducción y censura. Nuevas perspectivas». Quaderns de Filologia, Estudis Literaris 20: 73–90.

Jané-Lligé, Jordi. 2015b. «Literary Translation and Censorship: A Textual Approach». Dins Anna Bączkowska, ed., Perspectives on Translation, 235–258. Cambridge: Cambridge Scholars Publishing.

Jané-Lligé, Jordi. 2016. «La traducció de narrativa dels anys seixanta i la censura». Dins Vilardell, Traducció i censura en el franquisme, 75–96.

Julià, Lluïsa. 2010. «Carme Serrallonga (1909–1997). Viure l’ideal». Quaderns. Revista de Traducció 17: 9–15.

Julio, Teresa. 2015a. «Comèdies d’exili: Eduard Borràs i Maruxa Vilalta, traduïts per Josep M. Poblet». Quaderns. Revista de Traducció 22: 55–68.

Julio, Teresa. 2015b. «Dantons Tod, de Georg Büchner: Traducciones y censura en la España franquista». Dins Zaragoza, Martínez & Ávila-Cabrera, ed. «Traducción y censura. Nuevas perspectivas». Quaderns de Filologia, Estudis Literaris 20: 91–106.

Julio, Teresa. 2016. «La mort de Danton, de Büchner, o l’eficiència de la censura en la traducció de Carme Serrallonga». Dins Vilardell, Traducció i censura en el franquisme, 135–142.

Larraz, Fernando. 2014. Letricidio español. Censura y novel·a durante el franquismo. Gijón: Ediciones Trea.

Lázaro, Alberto. 2004. «Les traduccions de les literatures ibèriques a Estònia, Letònia i Lituània i les traduccions de les literatures del Bàltic Oriental a l’Estat espanyol». Quaderns. Revista de Traducció 11: 59–87.

Lladó, Ramon. 2004. «Sobre literatura i sobre traduccions. Entrevista amb Ramon Folch i Camarasa». Quaderns. Revista de Traducció 10: 215–222.

Lladó, Ramon. 2015. «La modernitat estètica com a imponderable: Vallespinosa traductor de Cocteau, Ionesco i d’altres contemporanis». Quaderns. Revista de Traducció 22: 123–131.

Llanas,Manuel.2006.L’edicióaCatalunya:elseglexx(1939–1975).Barcelona:Gremi d’Editors de Catalunya.

Llanas,Manuel. 2011. «Traduir al castellà en un compàs d’espera. Les editorials Aymà i M. Arimany en els anys 40 i 50». Dins Coll-Vinent, Eisner & Gallén, La traducció i el món editorial de postguerra, 177–214.

Mallafrè, Joaquim. 1991. Llengua de tribu i llengua de polis. Barcelona: Quaderns Crema.

Mallafrè, Joaquim. 2000. «Models de llengua i traducció catalana». Quaderns. Revista de Traducció 5: 9–27.

Manent, Albert. 2011. «Durant un quart de segle les traduccions en català foren prohibides». Dins Coll-Vinent, Eisner & Gallén, La traducció i el món editorial de postguerra, 287–297.

Mañé, Lourdes. 1992. «Entrevista a Xavier Benguerel». Quaderns de traducció i interpretació 11–12: 287–303.

Marco, Josep. 2000. «Funció de les traduccions i models estilístics: el cas de la traducció al català al segle xx». Quaderns. Revista de Traducció 5: 29–44.

Marfany, Joan Lluís. 1976. «Notes sobre la novel·a espanyola de postguerra». Els Marges 6: 29–57.

Martínez Martín, Jesús. 2015. Historia de la edición en España, 1939–1975. Madrid: Marcial Pons.

Mas López, Jordi. 2013. «Les traduccions al castellà de les Elegies de Bierville de Carles Riba: opcions traductores i models de llengua literària». Anuari TRILCAT 3: 39–60.

Mas López, Jordi, ed. 2014. L’haiku en llengua catalana. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum.

Massot i Muntaner, Josep. 2016. «Les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i la censura». Dins Vilardell, Traducció i censura en el franquisme, 9–34.

Mengual, Josep. 2013. A dos tintas. Josep Janés, poeta y editor. Barcelona: Debate. Moreno Cantano, Antonio César. 2008. «La censura franquista y el libro catalán y vasco (1936–1975)». Dins Eduardo Ruiz Bautista, coord., Tiempo de censura. La represión cultural durante el franquismo, 143–171. Gijón: Ediciones Trea.

Moret, Xavier. 2012. Tiempo de editores. Historia de la edición en España, 1939–1975. Barcelona: Destino.

Muñoz Lloret, Teresa. 2006. Josep M. Castellet: retrat de personatge en grup. Barcelona: Edicions 62.

Núñez García, Laureano. 2008. «Fiore di poeti catalani: Pier Paolo Pasolini y Cataluña». Dins Assumpta Camps i Lew Zybatow, ed., La traducción literaria en la época contemporánea: actas de la Conferencia Internacional «Traducción e Intercambio Cultural en la Época de la Globalización», 317–325. Frankfurt: Peter Lang.

Núñez García, Laureano. 2012. «De Dante a Pasolini. La traducción de la literatura italiana durante la dictadura franquista (1939–1975)». Transfer VII (1–2): 3–18.

Orduña, Javier. 1988. El teatre alemany contemporani a l’Estat Espanyol. Barcelona: Publicacions de l’Institut del Teatre de Barcelona.

Ortega Sáez, Marta. 2011. «Narrativa y censura de Vita Sackville-West en la España de Franco (1939–1975)». Dins Coll-Vinent, Eisner & Gallén, La traducció i el món editorial de postguerra, 65–80.

Ortín, Marcel. 2002. «Els Dickens de Josep Carner i els seus crítics». Quaderns. Revista de Traducció 7: 121–151.

Ortín, Marcel.2004. «Las traducciones, del Noucentisme a la actualidad». Dins Francisco Lafarga i Luis Pegenaute, Historia de la traducción en España, 674–694. Salamanca: Ambos Mundos.

Ortín, Marcel. 2011. «Aspectes institucionals i culturals de la reedició de traduccions. El cas de la Biblioteca Literària de l’Editorial Catalana». Dins Gabriella Gavagnin i Víctor Martínez-Gil, ed., Entre literatures. Hegemonies i perifèries en els processos de mediació literària, 101–120. Lleida: Punctum / GELCC.

Parcerisas, Francesc. 1998. «Les traduccions de Marià Villangómez». Quaderns. Revista de Traducció 1: 35–52.

Parcerisas, Francesc. 2007. «Manuel de Pedrolo, introductor a Catalunya de la narrativa nord- americana contemporània». Quaderns. Revista de Traducció 14: 39–48.

Parcerisas, Francesc. 2009a. Traducció, edició, ideologia. Aspectes sociològics de les traduccions de la Bíblia i l’Odissea al català. Vic: Eumo.

Parcerisas, Francesc. 2009b. «Montserrat Abelló, traductora amb motiu dels seus 90 anys». Quaderns. Revista de Traducció 16: 101–103.

Parcerisas, Francesc. 2010. «La difusió de la literatura catalana en el món editorial espanyol del segle xx. Dins Gallén, Lafarga & Pegenaute, Traducción y autotraducción entre las literaturas ibéricas, 193–220.

Parra, Joan. 1998. «Pericay, Xavier; Toutain, Ferran. El malentès del noucentisme». Quaderns. Revista de Traducció 1: 160–162.

Pasqual, Marta. 2011a. «Joan Sales, editor de traduccions». Quaderns. Revista de Traducció 18: 41–50.

Pasqual, Marta. 2011b. «Joan Sales: adaptador i editor de rondalles durant la postguerra». Dins Coll-Vinent, Eisner & Gallén, La traducció i el món editorial de postguerra, 55–65.

Pericay, Xavier, i Ferran Toutain. 1996. El malentès del Noucentisme. Barcelona: Proa.

Pijoan, Alba. 2003. «Entrevista a Jordi Arbonès». Quaderns. Revista de Traducció 9: 153–160.

Pijoan, Alba. 2005. «Aproximació a l’obra assagística de Jordi Arbonès sobre la traducció». Quaderns. Revista de Traducció 12: 33–40.

Pijoan, Alba. 2007. «Anàlisi del mecanoscrit i la correcció de la traducció de Manuel de Pedrolo de Llum d’agost». Quaderns. Revista de Traducció 14: 57–66.

Pla, Xavier. 2009. «Ferran Canyameres, la creació de l’editorial Albor i la “fàbrica” Simenon». Quaderns. Revista de Traducció 16: 75–86.

Pla, Xavier. 2011. «Joan Sales, una traducció i una novel·a sense punt final». Quaderns. Revista de Traducció 18: 9–19.

Pons, Arnau, i Simona Šcrabec, ed. 2007. Camins de frontera, vol. 1. Barcelona: Institut Ramon Llull.

Pons, Arnau, i Simona Šcrabec, ed. 2008. Camins de frontera, vol. 2. Barcelona: Institut Ramon Llull. Proa. 2003. 75 anys a tot vent. Barcelona: Edicions Proa.

Puimedon, Pilar. 1996. «Joan Sales. La responsabilitat del supervivent». Tesi doctoral, Universitat de Barcelona.

Pujol, Carlos. 2011. «La traducció al castellà d’Incerta glòria». Quaderns. Revista de Traducció 18: 25–28.

Quer, Pere. 2011. «Aproximació a l’estudi de les traduccions en l’edició religiosa dels anys 60. El cas de Nova Terra». Dins Coll-Vinent, Eisner & Gallén, La traducció i el món editorial de postguerra, 273–286.

Ramionet Lloveras, Enric. 2011. August Vidal. Entre Llagostera i Moscou. Una història personal dins la història del segle xx. Llagostera: Ajuntament de Llagostera.

Ramis, Josep Miquel. 2010. «Sebastià Juan Arbó, autotraductor». Dins Gallén, Lafarga & Pegenaute, Traducción y autotraducción entre las literaturas ibéricas, 335–347.

Ramis, Josep Miquel. 2011. «Autotraducció i Sebastià Juan Arbó: el cas de Terres de l’Ebre». Tesi doctoral, Universitat Pompeu Fabra.

Ramis, Josep Miquel. 2012. «Autotraducció i història d’un text literari. Hores en blanc. Notes d’un estudiant que va morir boig, de Sebastià Juan Arbó». Revista de Filología Románica 29, 2: 319–335.

Ramis, Josep Miquel. 2013a. «La autotraducción y el difícil encaje de sistemas literarios en contacto». EU-topías 5: 99–111.

Ramis, Josep Miquel. 2013b. «Autotraducció: ratificació i rectificació. El cas de Sebastià Juan Arbó». Dins Christian Lagarde i Helena Tanqueiro, ed., L’Autotraduction aux frontières de la langue et de la culture, 169–184. Llemotges: Lambert-Lucas.

Ramis, Josep Miquel. 2014. Autotraducció: de la teoria a la pràctica. Vic: Eumo.

Ripoll, Josep M. 2009. «El teixit contra la barbàrie: El corb i El cementiri marí per Xavier Benguerel». Quaderns. Revista de Traducció 16: 55–65.

Ripoll, Ricard. 2007. «Ripoll i els Cants de Maldoror». Quaderns. Revista de Traducció 14: 67–75.

Rodríguez Espinosa, Marcos. 2005. «Jordi Arbonès, traductor de la Fira de les vanitats (1984) de William Thackeray». Quaderns. Revista de Traducció 12: 59–75.

Rojas Claros, Francisco. 2013. Dirigismo cultural y disidencia editorial en España (1962–1973). Alicante: Publicaciones de la Universidad de Alicante.

Ruiz Bautista, Eduardo. 2005. Los señores del libro: propagandistas, censores y bibliotecarios en el primer franquismo. Gijón: Trea.

Ruiz Bautista, Eduardo, coord. 2008. Tiempo de censura. La represión cultural durante el franquismo. Gijón: Ediciones Trea.

Ruiz Casanova, José Francisco. 2000. Aproximación a la historia de la traducción en España. Madrid: Cátedra.

Ruiz Casanova, José Francisco. 2011. «Presència catalana en Papeles de Son Armadans (1956–1979)». Dins Coll- Vinent, Eisner & Gallén, La traducció i el món editorial de postguerra, 243–252.

Ruiz Casanova, José Francisco. 2012. «Agustí Bartra: Vida mexicana (americana) de un traductor». Anuari TRILCAT 2: 132–157.

Rundle, Christopher, i Kate Sturge. 2010. Translation under fascism. Houndmills: Palgrave Macmillan.

Sala-Sanahuja, Joaquim. 2015a. «Bonaventura Vallespinosa. El teatre clàssic francès. Molière, Racine». Quaderns. Revista de Traducció 22: 111–121.

Sala-Sanahuja, Joaquim. 2015b. «Miquel Martí i Pol, seqüències del traductor». Anuari TRILCAT 5: 35–57. Saludes i Amat, Anna Maria. 2001. «Italianística, Catalanística: relacions entre ambdues llengües i cultures (1900–2001)». Rassegna iberistica, 73: 21–37. Salvat, Ricard. 1985. «Sempre amb Carme Serrallonga». Quaderns de traducció i interpretació 5/6: 155–158.

San Vicente, Ricard. 2011. «Els traductors que venien de la URSS». Dins Coll-Vinent, Eisner & Gallén, La traducció i el món editorial de postguerra, 11–22.

Sawicka, Anna. 2004. «Polacs i polonesos. Traducció literària català-polonès i polonès-català». Quaderns. Revista de Traducció 11: 11–27.

Schjabal, Jan, i David Utrera. 2004. «Les traduccions en txec i eslovac d’obres literàries catalanes i viceversa». Quaderns. Revista de Traducció 11: 45–57.

Šcrabec, Simona. 2004. «Intercanvi literari entre Catalunya i Eslovènia». Quaderns. Revista de Traducció 11: 89–104.

Sellent, Joan. 1998. «La traducció literària en català al segle xx: alguns títols representatius». Quaderns. Revista de Traducció 2: 23–32.

Simbor, Vicent. 2003. «La recepció del neorealisme italià». Dins Estudis de llengua i literatura catalanes xlvi. Miscel·ània Joan Veny, vol. 2, 79–297. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Simbor, Vicent. 2005. El realisme compromès en la narrativa catalana de postguerra. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Sopena, Mireia. 2006. «Le franquisme contre la pensée. L’essai français sous la surveillance de la censure franquiste». Pandora. Revue d’Études Hispaniques 6: 253–266.

Sopena, Mireia. 2009. «Intel·ectuals i pensament sota la censura. Les traduccions de “Llibres a l’abast” (1936–1977)». Dins Kálmán Faluba i Ildikó Szjii, ed., Actes del Catorzè Col·oqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 415–425. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Sopena, Mireia. 2013. «“Con vigilante espíritu crítico”. Els censors en les traduccions assagístiques d’Edicions 62». Quaderns. Revista de Traducció 20: 147–161.

Sopena, Mireia. 2015. «Los satélites de la cura diocesana. Censores eclesiásticos en

la Barcelona de los sesenta». Dins Represura. Revista de Historia Contemporánea española en torno a la represión y la censura aplicadas al libro 1 (nova època): 66–92.

Sopena, Mireia. 2016. «Diligent i irreductible. La censura eclesiàstica als anys seixanta». Dins Vilardell, Traducció i censura en el franquisme, 35–50.

Tree, Matthew. 2005. «Arbonès, Miller i Nin». Quaderns. Revista de Traducció 12: 77–81. Tur, Jaume. 1974. Maragall i Goethe. Les traduccions del Faust. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Tusquets, Ester. 2005. Confesiones de una editora poco mentirosa. Barcelona: RqueR.

Udina, Dolors. 2005. «La correspondència de Jordi Arbonès». Quaderns. Revista de Traducció 12: 25–32.

Udina, Dolors. 2009. «Anna Murià: Genets cap a la mar, de J. M. Synge». Quaderns 16: 223–228.

Udina, Dolors. 2010. «Gabriel Ferrater, traductor». Quaderns 17: 105–114.

Vall, Xavier. 1998. «Llorenç Villalonga i l’existencialisme». Els Marges 62: 105–116.

Vall, Xavier. 2000. «J. M. Castellet i l’“existencialisme”». Els Marges 66: 7–23.

Vall, Xavier. 2009. «L’existencialisme en la literatura catalana». Lluc 869, any LXXXVII: 28–33.

Vallverdú, Francesc. 2013. «La traducció i la censura franquista. La meva experiència a Edicions 62». Quaderns. Revista de Traducció 20: 9–16.

Vandaele, Jeroen. 2010. «It Was What it Wasn’t: Translation and Francoism». Dins Rundle & Sturge, Translation under fascism, 84–117.

Venuti, Lawrence. 2005. «Local Contingencies: Translation and National Identities». Dins Sandra Bermann i Michael Wood, ed., Nation, Language and the Ethics of Translation, 177–202. Princeton: Princeton University Press.

Vergés, Josep C. 2007. Un país tan desgraciat: memòria compartida amb l’editor de Destino. Barcelona: Sd edicions.

Vilardell, Laura. 2011. «Una aproximació a la col·ecció “Isard”». Dins Coll-Vinent, Eisner & Gallén, La traducció i el món editorial de postguerra, 253–272.

Vilardell, Laura. 2015. «Albert Camus y la censura franquista en la colección “Isard” de laEditorial Vergara». Represura 1 (nova època): 93–107.

Vilardell, Laura, ed. 2016a. Traducció i censura en el franquisme. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Vilardell, Laura. 2016b. «La col·ecció “Isard”, d’Editorial Vergara, i la censura: el cas d’After many a summer». Dins Vilardell, Traducció i censura en el franquisme, 171–180.

Ysàs, Pere. 2004. Disidencia y subversión: la lucha del régimen franquista por su supervivencia, 1960–1975. Barcelona: Crítica.

Zaboklicka, Bożena. 2011. «Les traduccions de literatura polonesa a Catalunya durant el règim franquista (1939–1975)». Dins Coll-Vinent, Eisner & Gallén, La traducció i el món editorial de postguerra, 23–38.

Zaragoza, Gora, Juan José Martínez i José Javier Ávila-Cabrera, ed. 2015.

«Traducción y censura. Nuevas perspectivas». Quaderns de Filologia, Estudis Literaris 20.