Les comarques de Castelló sota el «rigor» falangista de José Andino Núñez (1941-1946). Una aproximació a partir dels informes de la Inspecció Provincial de FET y de las JONS

Article Sidebar

PDF

Main Article Content

Andreu Ginés i Sànchez
Universitat de València
La implantació del franquisme a les comarques de Castelló de la Plana fou convulsa: el caciquisme, les pugnes entre faccions locals, les canviants consignes de Madrid, la desafecció de la població i el caos econòmic, en més o menys proporció, causaren una gran inestabilitat en les institucions del règim, tant en l’àmbit municipal com provincial. Amb aquest treball volem aprofundir en el coneixement d’aquesta realitat conflictiva a través de nous materials, com ara els informes de la Inspecció Provincial que al llarg del mandat de José Andino Núñez, governador civil entre el 1941 i el 1946, es realitzaren de diferents pobles castellonencs. Una aproximació que ens ha de servir per conéixer l’estat i la implantació del règim a escala local i rural durant els anomenats «anys blaus».
Paraules clau
franquisme, feixisme, Partit Únic, autoritats locals, governador civil, cap provincial

Article Details

Com citar
Ginés i Sànchez, Andreu. “Les comarques de Castelló sota el «rigor» falangista de José Andino Núñez (1941-1946). Una aproximació a partir dels informes de la Inspecció Provincial de FET y de las JONS”. Franquisme & Transició. Revista d’Història i de Cultura, no. 4, pp. 41-87, doi:10.7238/fit.v0i4.2935.
Referències

Alós, Vicente R., i Carmen Castellet Alemany. 1998. El ocaso del sistema canovista. Elecciones generales en Castellón, 1903–23. Castelló de la Plana: Diputació de Castelló.

Arco Blanco, Miguel Ángel del. 2014. «¿Fascismo en las instituciones del “nuevo Estado”? Personal político, cultura política y participación en el franquismo (1936– 1951)». Rubrica Contemporanea 5, 3: 29–43.

Cazorla Sánchez, Antonio. 1998. «La vuelta a la historia: caciquismo y franquismo», Història Social 30: 119–132.

Cazorla Sánchez, Antonio. 2000. Las políticas de la victoria. La consolidación del Nuevo Estado franquista (1938–1953). Madrid: Marcial Pons.

Folch, Maria. 2001. «L’establiment del “Nuevo Estado” a Castelló de la Plana». L’Avenç 262: 48–50.

Font i Agulló, Jordi. 2001. ¡Arriba el campo!: primer franquisme i actituds polítiques en l’àmbit rural nord-català. Diputació de Girona.

Fontana, Josep. 1986. «Reflexiones sobre la naturaleza y las consecuencias del franquismo». Dins Josep Fontana, ed., España bajo el franquismo. Barcelona: Crítica.

García De La Torre, Alfredo. 2012. «Propaganda y cultura del “Nuevo Estado” franquista en Alicante durante la postguerra (1939–1945)». Tesi doctoral, Universitat d’Alacant. http://hdl.handle.net/10045/24335.

Gelonch i Solé, Josep. 2012a. El poder franquista a Lleida, 1938–1951. Edicions de la Universitat de Lleida.

Gelonch i Solé, Josep.2012b.«FETydelasJONSenelmónruralcatalàdelapostguerra».Seglexx5:85–114.

Ginés i Sànchez, Andreu. 2008. «La instauració del franquisme al País Valencià: Castelló de la Plana i València». Tesi doctoral, Universitat Pompeu Fabra. http://hdl.handle.net/10803/7470.

Ginés i Sànchez, Andreu. 2010. La instauració del franquisme al País Valencià. Publicacions de la Universitat de València.

Godes, Ramón. 1990. Política y sociedad en Castellón durante la década de los años cuarenta. Castelló de la Plana: Diputació de Castelló.

Gómez Roda, José Alberto. 1999. Política i poder local. Catarroja: un municipi valencià durant el primer franquisme. Catarroja/Barcelona: Afers.

González Devís, Raül. 2016. Tragèdies silenciades: repressió franquista i maquis a les comarques del Nord del País Valencià. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions Universitat Jaume I / Publicacions Universitat Rovira i Virgili.

González Sobaco, Antonio. 1986. Los partidos políticos durante la Segunda República en Castellón. Castelló de la Plana: Diputació de Castelló.

Guia comercial de Castelló de la Plana. 1941. Castelló de la Plana: impremta Mas.

Marín, Martí. 1995. «La classe política local a la Catalunya franquista: dues espanyes, dues Catalunyes». L’Avenç 197: 22–27.

Marín, Martí. 1997. «Els qui manaven». Dins Borja de Riquer, dir., La llarga postguerra (1940–1960). Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, vol. 10. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Marín, Martí. 2000. Els ajuntaments franquistes a Catalunya. Política i administració municipal, 1938–1979. Lleida. Pagès editors.

Marín, Martí. 2004. «Franquisme i món rural: apunts sobre els anys de la llarga postguerra». Estudis d’Història Agrària 16: 21–38.

Marín, Martí. 2013. «Los gobernadores civiles del franquismo, 1936–1963. Seis personajes en busca de autor». Historia y Política 29: 269–299.

Moreno Seco, Mònica. 2001. «El conflicte inexistent. Església i falange a Alacant, 1939– 1945». L’Avenç 262: 46–47.

Palomar Martínez, Joan Miquel. 2008[?]. «Castelló després de la victòria. Poder polític a l’Ajuntament de Castelló (1938–48)». Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Consultat el febrer de 2016. http://www. memoriacastello.cat/11050601.html.

Paniagua, Javier, i José A. Piqueras. 2006. Diccionario biográfico de políticos valencianos: 1810–2006. 2a edició. València: Institució Alfons el Magnànim/ Fundación Instituto Historia Social / Centro Francisco Tomás y Valiente UNED.

Peña Rambla, Fernando. 1998. Història de l’empresa Segarra. Paternalisme industrial i franquisme a La Vall d’Uixó, 1939–1952. Castelló de la Plana: Diputació de Castelló.

Peris Muiños, Maria Isabel. 2012. Històries de vida al Castelló de la guerra i la postguerra. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

Tébar, Javier. 2011. Barcelona, anys blaus. El governador Correa Veglison: poder i política franquistes (1940–1945). Barcelona: Flor del Vent Edicions.