La relació entre Josep Pijoan Soteras (1881-1963) i Archer Milton Huntington (1870-1955). Apunts i reflexions.

El marc d’aquesta ponència fa referència al diàleg artístic entre Catalunya i els Estats Units, un territori encara poc fressat i amb fronteres imprecises. En aquesta contribució s’analitza la correspondència entre Josep Pijoan Soteras, historiador de l’art, i Archer Milton Huntington, fundador de la Hispanic Society of America i, sens dubte, el col·leccionista americà més important d’art hispànic. Aquest intercanvi epistolar posa de manifest fenòmens molt interessants del col·leccionisme hispanoamericà, com ara el món dels art dealers o marxants d’art. Sovint s’ha dit que Huntington no comprava a l’Estat espanyol, però aquesta només és una veritat parcial, perquè disposava d’una fina i diversa xarxa d’agents que el mantenien puntualment informat dels moviments del mercat. Aquests agents o marxants de Huntington corresponen a una tipologia diversificada: hi havia agents professionals, com ara Joseph Duveen, Bernard Berenson o Jacques Seligmann; artistes com Francis Lathrop o els Madrazo; historiadors de l’art com Josep Pijoan o José Gestoso; diplomàtics com Juan Riaño o el comte de Pradère; i arqueòlegs com George Bonsor. Aquesta ponència precisament se centra en un d’ells: Josep Pijoan Soteras, el qual per motius personals va marxar de Catalunya i va exercir de professor a diferents universitats americanes. L’any 1915 va contactar amb Archer Milton Huntington i, al llarg de 40 anys, hi va establir una fecunda relació. En el transcurs d’aquest temps va ser conseller de la seva col·lecció i agent d’art. Pijoan, a les ordres de Huntington, en la dècada dels anys vint va visitar les principals galeries i comerços d’antiquaris de París i Londres per informar dels objectes que s’havien de comprar, dels preus i del sentit que podien tenir dins de la col·lecció de la Hispanic Society. Per acabar, la intervenció posa en relleu les diverses pràctiques que afecten el món del col·leccionisme.