La miniatura del f. 177r del manuscrit Yates Thompson 36 de la British Library

Article Sidebar

PDF (Italiano)

Main Article Content

Laura Pasquini
Università di Bologna

En la miniatura del f. 177r del manuscrit Yates Thompson 36 de la Biblioteca Britànica, Giovanni di Paolo, escenifica amb gran detall la invectiva sentida, que pronuncia Sant Pere en el cant XXVII del Paradís en els versos 19-66. L'artista en fa una interpretació figurativa especialment liigada al text, on fins i tot aquells detalls que a primera vista podrien ser estranys o difícils d'entendre, s'expliquen a través de l'adhesió a una tradició figurativa encara més relacionada amb la cultura de l'Edat Mitjana, la de les profecies papals figuratives, a les quals el mateix Dante va recórrer en diversos llocs de la Comèdia. Es tracta d'una recuperació plenament adherent al text, a través de la qual l'artista sienès pretén explicar conscientment fins i tot certes al·lusions figuratives recercades, ja contingudes en la invectiva del príncep dels apòstols i adequades a l'epíleg especialment profètic.

Paraules clau
Dante, Giovanni di Paolo, profecies papals, Nicolao III, Bonifaci VIII

Article Details

Com citar
Pasquini, Laura. «La miniatura del f. 177r del manuscrit Yates Thompson 36 de la British Library». Dante e l’Arte, 2021, vol.VOL 8, p. 87-102, doi:10.5565/rev/dea.152.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Laura Pasquini, 2022


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Biografia de l'autor/a

Laura Pasquini, Università di Bologna

Professore a Contratto - Dipartimento Storia culture e civiltà Università di Bologna
Referències

Battaglia Ricci, L. (2018). Dante per immagini, Dalle miniature trecentesche ai giorni nostri. Torino: Einaudi.

Bascapè, G.C. (1978). Sigillografia ecclesiastica. Milano: Giuffrè.

Bascapè, G.C., Del Piazzo, M. (1983). Insegne e simboli. Araldica pubblica e privata medievale e moderna. Roma: Ministero per i beni culturali e ambientali.

Bedos-Rezak, B.M. (2003). I sigilli. In Il Medioevo europeo di Jacques Le Goff (a cura di D. Romagnoli. Catalogo della Mostra, Parma, Galleria Nazionale, 28 settembre 2003-6 gennaio 2004). Milano: Silvana Editoriale, pp. 339-345.

Lacaita, G. F. (Ed.) (1887). Benvenuto Da Imola (1887). Benevenuti de Rambaldis de Imola Comentum super Dantis Aldigherii Comoediam (5 voll.) Firenze: Barbèra. Visionabile al sito: http://benvenutodaimola.it/biblioteca/

Bosco, U., Reggio, G. (Edd.) (1979). Dante Alighieri, La Divina Commedia. Firenze: Le Monnier.

Capitani, O. (1983). Spigolature minime sul III della Monarchia. In Id., Chiose minime dantesche. Bologna: Patron, pp. 57-82.

Chiavacci Leonardi, A.M. (Ed.) (1991-1997). Dante Alighieri, Commedia. Milano: Mondadori.

De Collemberg, W.R. (1996). Araldica. In Dizionario Storico del Papato (vol. I). Milano: Bompiani, pp. 87-94.

De Matteis, M. C. (2003). La memoria di Bonifacio VIII. In Bonifacio VIII (Atti del XXXIX Convegno storico internazionale, Todi, 13-16 ottobre 2002). Spoleto: Centro italiano di studi sull'alto Medioevo, pp. 521-539.

Digard, G. (Ed.) (1921). Les Registres de Boniface VIII. Recueil des bulles de ce Pape publiées ou analysées d'après les manuscrits originaux des archives du Vatican (XIII, 5382). Paris: E. De Boccard.

Erdmann, C. (1930-1931). Das Wappen und die Fahne der römischen Kirche, Quellen und Forschungen aus italienischen Archiven und Bibliotheken, 22, pp. 244-255.

Erdmann, C. (1933-1934). Kaiserliche und päpstliche Fahnen in hohen Mittelalter, Quellen und Forschungen aus italienischen Archiven und Bibliotheken, 25, pp. 1-48.

Erdmann C. (1996). Alle origini dell’idea di crociata. Spoleto: Centro Italiano di Studi sull’Alto Medioevo.

Fleming, M.H (1999). The Late Medieval Pope Prophecies. The Genus nequam Group, Center for Medieval and Renaissance Studies. Arizona: Tempe.

Franciscus Pipinus, (1726). Chronicon. Rerum Italicarum Scriptores, IX. Mediolani: ex Typographia Societatis Palatinae in Regia Curia.

Frugoni, A. (1970). Celestino V. In Enciclopedia dantesca, I. Roma: Istituto della Enciclopedia italiana, pp. 905-907.

Heim, B.B. (2000). L’araldica nella chiesa cattolica. Origini, usi, legislazione. (2ª edizione). Città del Vaticano: Libreria Editrice Vaticana.

Inglese G. (Ed.) (2007-2016). Dante Alighieri, Commedia. Carocci: Roma.

Laiotile, M.N. (2003). Sigilli. In Il Medioevo europeo di Jacques Le Goff (a cura di D. Romagnoli. Catalogo della Mostra, Parma, Galleria Nazionale, 28 settembre 2003-6 gennaio 2004). Milano: Silvana Editoriale, pp. 144-147.

Lerner, R.E., & Schwartz, O. (1994). Propaganda miniata: le origini delle profezie papali Ascende calve. Milano: Biblioteca francescana.

Ludovici, P. (1936). L’origine e il significato storico del Vessillo di Sacra Romana Chiesa. Illustrazione vaticana, 7, pp. 207-211.

Manselli, R. (1997). Da Gioacchino da Fiore a Cristoforo Colombo. Studi sul francescanesimo spirituale, sull'ecclesiologia e sull'escatologismo bassomedievali. Roma: Istituto storico italiano per il Medio Evo.

Millet, H. (2002). Il libro delle immagini dei papi. Storia di un testo profetico medievale. Roma: Viella.

Molina Figueras, J. (2019). L'avara povertà di Catalogna? Il manoscritto Yates Thompson, un canto al lusso tardogotico e alla cultura umanistica nella corte napoletana d'Alfonso d'Aragona. In M. Ciccuto, & L.M.G. Livraghi (Edd.). Dante visualizzato. Carte ridenti II: XV secolo. Firenze: Franco Cesati Editore, pp. 73-89.

Paravicini Bagliani, A. (1998). Le Chiavi e la Tiara. Immagini e simboli del papato medievale. Roma: Viella.

Paravicini Bagliani, A. (2003). Bonifacio VIII. Torino: Einaudi.

Paravicini Bagliani, A. (2016). Il bestiario del papa. Torino: Einaudi.

Pasquini, E. (2001). Dante e le figure del vero. La fabbrica della Commedia. Milano: Mondadori.

Pasquini, E., & Quaglio, A. (Edd.) (1982-1986). Dante Alighieri, Commedia, a cura di E. Pasquini & A. Quaglio. Milano: Garzanti.

Pasquini, L. (2018). Iconografie dantesche. Dalla luce del mosaico all’immagine profetica. (1ª edizione 2008) Ravenna: Longo.

Pastoureau, M. (1996). Chiavi. In Dizionario Storico del Papato (vol. I). Milano: Bompiani, pp. 300-301.

Potestà, G.L. (2004). Dante profeta e i vaticini papali. Rivista di storia del Cristianesimo, 1, pp. 67- 88.

Potestà, G.L. (2010). L’uomo con la falce e la rosa. Dagli Oracula Leeonis ai Vaticinia pontificum della Biblioteca Estense, in Podestà, G.L (Ed.), Profezie illustrate gioachimite alla corte degli Estensi. Modena: Franco Cosimo Panini, pp. 129-179.

Potestà, G.L. (2014). L’ultimo messia. Profezia e sovranità nel Medioevo. il Mulino: Bologna.

Rangoni Macchiavelli, L. (1949). Bandiera pontificia. In Enciclopedia italiana (VI), Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana, pp. 76-77.

Refice, P. (1990). Le chiavi del Regno: analisi documentarie ed iconografiche sul S. Pietro bronzeo vaticano. Arte medievale (Seconda serie), IV ( 2), pp. 59-64.

Santi Mazzini, G. (2003). Araldica. Storia, linguaggio, simboli e significati dei blasoni e delle armi. Milano: Mondadori.

Sapegno N. (Ed.) (1985). Dante Alighieri, La Divina Commedia. Firenze: La Nuova Italia.

Tavoni, M. (2015). Qualche idea su Dante. Bologna: Il Mulino.

Torraca, F. (Ed.) (1926). Dante Alighieri, Divina Commedia, Milano-Roma-Napoli: Società Editrice Dante Alighieri di Albrighi Segati.

Vitale, V. (2016). Il San Griffone di Masuccio e la Commedia aragonese: fortuna letteraria di un’interpretazione figurata di Dante. In M.A Terzoli, & S. Schutze (Edd.), Dante und die Bildenen Kunste (Atti del Convegno internazionale, Basilea, 6-8 maggio 2015). Berlin /Boston: De Gruyter, pp. 137-162.

Warburg, A. (1920). Heidnisch-antike Weissagung in Wort und Bild zu Luthers Zeiten. Sitzungsberichte der Heidelberger Akademie der Wissenschaften, Philosophisch-historische Klasse, 26. Heidelberg: Carl Winters Universitätsbuchhandlung.