L' exegesi de l’arquitectura de l’Infern dantesc de Brunelleschi a Galileo

Article Sidebar

PDF (Italiano)

Main Article Content

Raffaele Giannantonio
University of Chieti-Pescara
https://orcid.org/0000-0001-7181-0498

Aquest assaig examina els estudis de topografia dantesca realitzats al Renaixement per importants arquitectes i estudiosos florentins com Filippo Brunelleschi, Antonio Manetti, Cristoforo Landino, Girolamo Benivieni i Pierfrancesco Giambullari. Enfront d’aquest entorn cultural, el luqués Alessandro Vellutello es posiciona l’any 1544 elaborant una interpretació geomètrica de l’Infern molt diferent de la de Manetti, i polemitzant amb força amb Benivieni. En resposta a les crítiques de Vellutello, l’Acadèmia Florentina encarrega l’any 1587 a Galileo Galilei que imparteixi dues lliçons sobre el mateix tema. Entre la fi d’aquell any i el començament del següent, Galileu refuta la interpretació del “foraster” luqués, demostrant la superioritat de les tesis d’Antonio Manetti; però el 1638 torna a interessar-se per l’Infern als Discorsi, que constitueixen essencialment una reprise de les temàtiques de les Lliçons. 

Paraules clau
arquitectura dantiana, Brunelleschi, Manetti, Landino, Vellutello, Galileo

Article Details

Com citar
Giannantonio, Raffaele. «L’ exegesi de l’arquitectura de l’Infern dantesc de Brunelleschi a Galileo». Dante e l’Arte, 2025, vol.VOL 12, p. 57-70, doi:10.5565/rev/dea.242.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Raffaele Giannantonio, 2025


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències

Bruscagli, R. (2018). La «meravigliosa fabbrica» dell’aldilà. In L. Molinari & C. Ingrosso (Edd.), Divina sezione. L’architettura italiana per la Divina Commedia. Milano: Skira.

Casalbuoni, R. (2007). Il principio di similitudine in fisica. In A. Peruzzi (Ed.), Pianeta Galileo 2006 (pp. 49-65). Firenze: Consiglio regionale della Toscana.

Casalbuoni, R. (2008). Superman e le formiche. In A. Peruzzi (Ed.), Pianeta Galileo 2008 (pp. 67-79). Firenze: Consiglio regionale della Toscana.

Colosetti, G. (2019). Sul sito dell’Inferno di Dante Alighieri. Rappresentazioni e studi fra XV e XVI secolo, tesi di Laurea magistrale in Filologia e letteratura italiana, Dipartimento di Studi Umanistici dell’Università Ca’ Foscari di Venezia. https://unitesi.unive.it/retrieve/59e85cf8-3c25-4a86-83eb-bd84eb6657f1/839591-1198977.pdf

Kleiner, J. (1994). Mismapping the Underworld. Daring and Error in Dante’s ‘Comedy’. Stanford: Stanford University Press.

Marcozzi, L. (2023). Images of the other world in early Cinquecento print editions of Dante’s’comedy: An overview. In R. Arqués Corominas, M. Ciccuto. S. Maddalo, & C. Portesine (Edd.), Dante visualizzato. Carte ridenti V: XVI secolo (pp. 41-58). Firenze: Cesati.

Mazzacurati, G. (1970). Benivieni, G. In Enciclopedia Dantesca. https://www.treccani.it/enciclopedia/girolamo-benivieni_%28Enciclopedia-Dantesca%29/

Peterson, M. A. (2002). Galileo’s discovery of scaling laws. American Journal of Physics, 70(6), 575-580.

Pirovano, D. (2023). Alessandro Vellutello's Visualized "Nova Esposizione". In R. Arqués Corominas, M. Ciccuto. S. Maddalo, & C. Portesine (Edd.), Dante visualizzato. Carte ridenti V: XVI secolo (pp. 107-122). Firenze: Cesati.

Spani, G. (2010). Un ritorno alle immagini dantesche nella seconda metà del Cinquecento: alcune osservazioni sulla inedita stampa del “Lucifer” di Galle. Studi Italiani, 44(2), 37-52.

Stefanini, L. (2008). Le Lezioni galileiane sull'Inferno di Dante. Atti e memorie, 76, 113-129.

Valeri, C. (2020, 30 settembre). La Pina di San Pietro nei Musei Vaticani. (Il Nicchione del Belvedere ritrova la sua Pigna). Musei vaticani. https://m.museivaticani.va/content/museivaticani-mobile/it/eventi-e-novita/iniziative/Eventi/2020/restauro-pigna.html

Vallone, A. (1966). La linea esegetica: Benvenuto, Landino, Vellutello. In Atti del congresso internazionale studi danteschi (Vol. 2, pp. 283-305). Firenze: Sansoni.