Una "tempestat infernal" de deutes i citacions: Gianfranco Baruchello el "remake" cannibal de Doré

Article Sidebar

PDF (Italiano)

Main Article Content

Chiara Portesine
Scuola Normale Superiore di Pisa

L'aportació pretén investigar les cites i els deutes de Gustave Doré exposats (o xifrats) per Gianfranco Baruchello en una litoserigrafia creada per al llibre d'artista d'Antonio Porta titulat La mia versione del canto V dell'Inferno (1991). Intentarem analitzar la complexa estratificació, a la superfície del full, dels diferents Mitjans i hipotextos verbals i figuratius, des de la modernització del text de Dante realitzada per Porta l'any 1984 fins a l'original dantesc de la Comèdia, des de les il·lustracions de modelatge de Doré. a l'anterior producció del mateix Baruchello.

Paraules clau
Gianfranco Baruchello, Litoserigrafia, recepció dantiana, citacionisme

Article Details

Com citar
Portesine, Chiara. «Una "tempestat infernal" de deutes i citacions: Gianfranco Baruchello el “remake” cannibal de Doré». Dante e l’Arte, 2023, vol.VOL 10, p. 107-24, doi:10.5565/rev/dea.190.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Chiara Portesine, 2023


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències

Audeh, A. (2010). Gustave Doré’s Illustrations for Dante’s Divine Comedy: Innovation, Influence, and Reception. Studies in Medievalism, 18, 125-164.

Arnaudo, M. (2021). La Commedia tra fumetti e videogiochi. In La Commedia di Dante nello specchio delle immagini (pp. 670-703). Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana.

Bacci, G. (2015). La parola disegnata. Il percorso di Mimmo Paladino tra arte e letteratura. Pistoia: Gli Ori.

Bacci., G. (Ed.) (2021). Tom Phillips Dante’s Inferno. Pisa: ETS.

Baruchello, G. (1981). Agricola Cornelia S.p.A. 1973-’81. Bologna: Exit.

Battaglia Ricci, L. (2018). Dante per immagini. Dalle miniature trecentesche ai giorni nostri. Torino: Einaudi.

Cole, W. (1994). Literal art? A new look at Doré’s illustrations for Dante’s Inferno. Word & Image, 10 (2), 95-106.

Depoli, G. (2021). La rappresentazione dei lussuriosi fra il XIX e il XX secolo. Arabeschi, 17. Disponibile su http://www.arabeschi.it/23-la-rappresentazione-dei-lussuriosi-fra-il-xix-e-xx-secolo/

Farina, F. (2013). Dall’inferno al paradiso: appunti sulla trasformazione di Francesca da Rimini nelle arti visive tra XV e XX secolo. In F. Farina (Ed.). Women in Hell – Donne all'inferno: Francesca da Rimini tra peccato, virtù ed eroismi (pp. 207-226). Rimini: Romagna Arte e Storia.

Lyotard, J. F. (1982). La pittura del segreto nell’epoca postmoderna, Baruchello. Milano: Feltrinelli.

Marin, I. (2015). Dante’s Hell Envisioned by Gustav Doré: An Overlooked Opening to Modernity. International Journal of Cross-Cultural Studies and Environmental Communication, 4 (1), 8-18.

Larchey, L. (1869). Paru pour le Jour de l’An. Le Bibliofile français.

Pallottino, P. (2021). L’illustrazione dantesca fra neoclassico, romantico e modernismo. In La Commedia di Dante nello specchio delle immagini (pp. 670-703), cit.

Porta, A. (1976). Una miriade di grandi e piccole scoperte. Recensione a D’Arco Silvio Avalle, «Modelli semiologici della Commedia di Dante». Giornolibri.

Porta, A. (1991). La mia versione del Canto V dell’inferno dantesco, con una litoserigrafia di Gianfranco Baruchello richiesta dal poeta. Novara: Cooperativa del Raccolto.

Porta, A. (2009). Tutte le poesie (1956-1989) (a cura di N. Lorenzini). Milano: Garzanti.

Portesine, C. (2023). Dante e Baruchello: un dialogo a distanza. Roma: Arbor Editions; in corso di pubblicazione.

Terreni, A. (2015). Tra visione e voce: Antonio Porta e il canto V dell’Inferno. In P. Bertini Malgarini, N. Merola, C. Verbaro (Edd.), La funzione Dante e i paradigmi della modernità, Atti del XVI Convegno Internazionale della MOD Lumia (Roma, 10-13 giugno 2014) (pp. 549-556). Pisa: ETS, pp. 549-556.