Bibliofilia i col·leccionisme dantesc a França i Itàlia a cavall entre els segles XIX i XX. Alguna col·lecció i alguna possibilitat de recerca.

Article Sidebar

PDF (Italiano)

Main Article Content

Carlo Alberto Girotto
Université Sorbonne Nouvelle

Durant els segles XIX i XX, així com en el món dels estudis erudits i el de l'edició, la fortuna de l'obra de Dante es mesura també en l'àmbit compacte i de vegades restringit del col·leccionisme de llibres. Col·leccionistes vinculats al món cultural francès també participen d'aquest interès per la Comèdia i altres obres de Dante. Centrant-nos en l'activitat d'algunes personalitats importants -des de Guglielmo Libri fins al príncep d'Essling passant per Horace de Landau-, es reiterarà la importància de les seves col·leccions de Dante.

Paraules clau
Bibliofília dantesca, Guglielmo llibres, Victor Maséna, duc de Rivoli i Princep d'Essling, Henri i Edmond de Rothschild, Horace de Landau

Article Details

Com citar
Girotto, Carlo Alberto. «Bibliofilia i col·leccionisme dantesc a França i Itàlia a cavall entre els segles XIX i XX. Alguna col·lecció i alguna possibilitat de recerca». Dante e l’Arte, 2023, vol.VOL 10, p. 13-28, doi:10.5565/rev/dea.205.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Carlo Alberto Girotto, 2023


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències

Allegretti, P. (2003), Catalogo dei codici italiani, Cod. Bodmer 57. Corona Nova, Bulletin de la Bibliotheca Bodmeriana, 2, 53-61.

Allegretti, P., & Jakob, M. (Edd.) (2021). La fabrique de Dante. Genève: Fondation Martin Bodmer/MētisPress.

Ambrogio, L. (Ed.). (2003). Nel mezzo del cammin... A Dante Journey through 700 Years of Texts and Images. Brussel: Bibliotheca Wittockiana.

Andreoli, I, & Maschietto, I. (2020). The Essling LOD Project: From the Census to the Copies. In C. Dondi (Ed.), Printing R-Evolution and Society 1450-1500 Fifty Years that Changed Europe. Studi di storia, 13, 873-886.

Anonimo (1927), Un codice appartenuto a Dante?, La Bibliofilia, 28 (12), 474-475.

Auvray, L. (1892). Les manuscrits de Dante des bibliothèques de France. Essai d’un catalogue raisonné. Paris: Thorin.

Balsamo, J. (1998). Dante, l’“Aviso piacevole” et Henri de Navarre. Italique. 1, 79-94.

Barbieri, E. (2003). Collezionismo librario ed editoria religiosa popolare: uno sguardo alla raccolta Cini. In Zorzi (Ed.) (2003), 37-55.

Baroni, A. (2016). L’autore delle incisioni del Comento e la controversa figura di Baccio Baldini. In L. Böninger & P. Procaccioli (Edd.), Per Cristoforo Landino lettore di Dante. Il contesto civile e culturale, la storia tipografica e la fortuna del Comento sopra la Comedia. Atti del Convegno Internazionale (Firenze 2014) (pp. 155-171). Firenze: Le Lettere.

Bibliothèque de Pierre Bergé. Quatrième vente, à la mémoire de Pierre Bergé (1930-2017) (2018). [Paris]: P. Bergé et associés/Sotheby’s.

Blum, R. (2000). La Firenze bibliotecaria e bibliofila degli anni 1934-1943 nei ricordi di un tedesco non ariano (I e II). La Bibliofilia, 102, 2, 213-216; 3, 265-297.

Boinet, A. (1961). Rassegna. La Bibliofilía, 63 (3), 306-319.

Catalogue (1812). Catalogue of the Library of Robert Hoe of New York […]. Part IV – A to K, to be sold by auction beginning Monday, November 11, 1912. New York: The Anderson Auction Company.

Catalogue (1847). Catalogue de la bibliothèque de M. L**** [= Libri], dont la vente se fera le lundi 28 juin 1847, et les vingt-neuf jours suivants à six heures […]. Paris, L.C. Silvestre/P. Jannet.

Cian, V. (1926), Un aneddoto di bibliografia dantesca. Giornale storico della letteratura italiana. 88, 356.

Conti, F. (2021). Il Sommo italiano. Dante e l’identità della nazione. Roma: Carocci.

Coq, D. (Ed.) (2016). Catalogues régionaux des incunables des bibliothèques publiques de France, vol. XX. Genève: Droz.

Coulon, G. (2022). Vrain Lucas. Histoire d’un incroyable faussaire. Arles: Éditions Errance.

Del Centina, A., & Fiocca, A. (2010), Guglielmo Libri matematico e storico della matematica. L’irresistibile ascesa dall’Ateneo Pisano all’Institut de France. Firenze: Olschki.

Delisle, L. (1888a). Les manuscrits des fonds Libri et Barrois: rapport à M. le ministre de l’Instruction publique, des Cultes et des Beaux-Arts. Bibliothèque de l’École des Chartes, 49, 41-46.

Delisle, L. (1888b). Préface. In Id., Catalogue des manuscrits des fonds Libri et Barrois (pp. III-XCVI). Paris: H. Champion.

Dickinson, D.C. (1986). Dictionary of American Book Collectors. New York/Westport/London: Greenwood press.

Dubois, J. (2015). L’enseignement de l’italien en France 1880-1940. Une discipline au cœur des relations franco-italiennes. Grenoble: ELLUG.

Gendrat-Claudel, A. (2021). ‘Per istrada ripeto a mente il Paradiso’: Dante talismano e bandiera degli esuli italiani in Francia. La Rassegna della Letteratura Italiana (s. IX), 116 (2), 527-537.

Gérard, Ch. (1903). Un exemplaire exceptionnel du Dante de Brescia de 1487. La Bibliofilía, 4 (11-12), 400-407.

Gorni, G. (1994), Il Dante perduto. Storia vera di un falso. Torino: Einaudi.

Hind, A.M. (1938), Early Italian Engraving. A critical Catalogue with complete Reproduction of all the Prints described. Part I. Florence Engravings and anonymous Prints of other Schools. London: Quaritch, 2 voll.

Jammes, A. (2008). Libri vaincu. Enquêtes policières et secrets bibliographiques. Paris: Édition des Cendres.

Livi, F. (2021). Dal poeta vate al mistico esoterico. Letture e interpretazioni di Dante nella Francia dell’Ottocento. La Rassegna della Letteratura Italiana (s. IX), 116 (2), 600-615.

Livres anciens, XIXe, XXe, provenant de trois bibliothèques: Landau-Finaly, Château d’A***, J.D. (2019). S.l.: s.e.

Maccioni Ruju, P.A., Mostert, M. (1995). The Life and Times of Guglielmo Libri (1802-1869), scientist, patriot, scholar, journalist and thief. A nineteenth-century story. Hilversum: Verloren Publishers.

Masséna, V. (1907-1914). Les livres à figures vénitiens de la fin du XVe siècle et du commencement du XVIe, Florence/Paris: Olschki/H. Leclerc.

Mondolfo, A. (1949). La biblioteca Landau-Finaly. In Studi di bibliografia e di argomento romano in memoria di Luigi de Gregori (pp. 265-285). Roma: Palombi.

Moureau, F. (2015). De la bibliophilie à l’histoire littéraire. Revue d’Histoire Littéraire de la France, 115 (1), 5-20.

Olschki, D. (2021). Dante Alighieri: una questione di famiglia. Lettere Italiane, 73 (1), 7-15.

Palumbo, M., & Rotundo, F. (Edd). (2016). Dante. Fifty Books. New York: PrPh Books.

Paul, H.W. (2012), La bibliothèque léguée par Henri de Rothschild, œuvre de plusieurs générations de bibliophiles. In C. Collard & M. Aspey (Edd.), Les Rothschild en France au XIXe siècle, catalogue de l’exposition (Paris, Bibliothèque nationale de France, 2012-2013) (pp. 163-177). Paris: BnF.

Petrella, G. (2013). Dante in tipografia. Errori, omissioni e varianti nell’edizione Brescia, Bonino Bonini, 1487. La Bibliofilía, 115 (1), 167-196.

Petrella, G. (2016). À la chasse du bonheur. I libri ritrovati di Renzo Bonfiglioli e altri episodi di storia del collezionismo italiano del Novecento. Firenze: Olschki.

Petrella, G. (2021). ‘Vedo profilarsi un contrasto con De Marinis’: Tammaro De Marinis, Anita Mondolfo and the liquidation of the Landau-Finaly library. JLIS.it, 12 (1), 151-159.

Picot, É. (1881-1920). Catalogue des livres composant la bibliothèque de feu M. le Baron James de Rothschild. Paris: D. Morgand libraire, 5 Voll.

Procaccioli, P. (2019). Il ‘cosa’ della parola e quello dell’immagine. Landino e Baldini nel Dante del 1481. In R. Arqués Corominas & S. Ferrara (Edd.), Dante visualizzato. Carte ridenti III. XV secolo. Seconda parte (pp. 73-94). Firenze: Cesati.

Rhodes, D. (2011). Catalogo del fondo librario antico della Fondazione Giorgio Cini. Firenze: Olschki.

Roediger, F. (1885-1890). Catalogue des livres manuscrits et imprimés composant la bibliothèque de m. Horace de Landau. Florence [ma: Prato]: Tipografia Giachetti, 2 voll.

Scapecchi, P. (2011). Dante nell’editoria italiana del XIX secolo. In E. Querci (Ed.), Dante vittorioso. Il mito di Dante nell’Ottocento. Catalogo della mostra (Firenze, Biblioteca Nazionale Centrale, Tribuna dantesca, 31 maggio - 31 luglio 2011) (pp. 159-165). Torino: U. Allemandi.

Spaggiari, W. (2017). La ‘Commedia’ in Francia tra Sette e Ottocento: il ruolo degli esuli. In J. Szymanowska & I. Napiórkowska (Edd.), Il Dante dei moderni. La Commedia dall’Ottocento a oggi. Saggi critici (pp. 45-58). Vicchio: LoGisma.

Vigevani, A. (2014). La febbre dei libri. Memorie di un libraio bibliofilo. Palermo: Sellerio.

Zamponi, S., Guerrini, M., De Laurentiis, R. (2008), Paul Colomb de Batines e la ‘Bibliografia dantesca’. In Colomb de Batines, P., Bibliografia dantesca ossia Catalogo delle edizioni, traduzioni, codici manoscritti e comenti della ‘Divina Commedia’ e delle opere minori di Dante, seguito dalla serie de’ biografi di lui [...] (3 voll., III, 269-308). Roma: Salerno.

Zorzi, M. (Ed.) (2003), La vita nei libri. Edizioni illustrate a stampa del Quattro e Cinquecento dalla Fondazione Giorgio Cini. Venezia: Edizioni della Laguna.

SITOGRAFIA

Andreoli, I. (2019), Masséna, Victor, Rivoli (duc de), Essling (prince d’). Disponibile su https://www.inha.fr/fr/ressources/publications/publications-numeriques/dictionnaire-critique-des-historiens-de-l-art/massena-victor-rivoli-duc-de.html.

Fernandez, V. 2019. «Un ensemble harmonieux et instructif»: la collection de livres imprimés et de recueils d’estampes du baron Edmond de Rothschild. In Prevost-Marcilhacy, de Fuccia, Trey, 2019. doi:10.4000/books.inha.11301.

ISTC – Incunabula Short Title Catalogue (s.d.). Disponibile su https://data.cerl.org/istc/_search.

Prevost-Marcilhacy, P., de Fuccia, L., & Trey, Juliette (Edd.). (2019). De la sphère privée à la sphère publique. Les collections Rothschild dans les institutions publiques françaises. Paris: Publications de l’INHA. doi: 10.4000/books.inha.10632.