Dante i l'arquitectura

Article Sidebar

pdf (Italiano)

Main Article Content

Marcello Fagiolo
Accademia Nazionale dei Lincei
https://orcid.org/0009-0006-6454-2556

Dante és el Mestre del vers i el dibuix, en harmonia amb Giotto, mentre que en el cercle dels Orgullosos empunya el cisell diví. Al Paradís, el Gran Déu Pintor assumeix l'hàbit del Gran Arquitecte de l'Univers, brúixola a la mà: l'arquitectura de la Comèdia coincideix amb els dissenys de la Saviesa Divina. L'arquitectura de l'Infern es manifesta amb el Castell Noble amb set muralles i set portes, i després per les poderoses imatges de la Ciutat de Dite, el Malebolge i el Pou dels Gegants. Al Paradís, l'Empíric amb mil graons evoca el Coliseu i s'identifica amb Roma "d'on Crist és romà" (paraules de Beatriu). En aquesta Jerusalem Celestial, l'«amor del veritable bé» és l'Amor de Roma i de Déu: «L'Amor que mou el sol i les altres estrelles» es reflecteix en l'immens llac de llum, on els Beneïts podien llegir el nom simbòlic de ROMA.

Paraules clau
Deu-Arquitecte, Domenico di Michelino, Jerusalem celestial, Colosseu, Roma-Amor

Article Details

Com citar
Fagiolo, Marcello. «Dante i l’arquitectura». Dante e l’Arte, 2025, vol.VOL 12, p. 191-08, https://raco.cat/index.php/dea/article/view/980000003782.
Drets

(c) 2026


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències

Alighieri, Dante. (1991). Divina Commedia. Inferno (A. M. Chiavacci Leonardi, Ed.). Milano: Mondadori.

Alighieri, Dante. (1997). Divina Commedia. Paradiso (A. M. Chiavacci Leonardi, Ed.). Milano: Mondadori.

Arqués, R. (2023). Il più noto cenotafio di Dante a Firenze. Il Dante di Domenico di Michelino (1465). In R. Arqués, S. Maddalo & L. Pasquini (Edd.). The Smiling Walls. Dante and the Visual Arts (pp. 219-233). Turnhout, Belgio: Brepols.

Arqués, R., Maddalo, S., & Pasquini, L. (2023) (Edd.). The Smiling Walls. Dante and the Visual Arts. Turnhout, Belgio: Brepols.

Battaglia Ricci, L. (2021a). Dante per immagini. Dalle miniature trecentesche ai giorni nostri. Torino: Einaudi.

Battaglia Ricci, L. (2021b). Architetture dell'aldilà: Dante, gli artisti, gli architetti. Opus incertum, 7, 16-31.

Brunelli, G., Mazzocca, F., Paolucci, A., & Schmidt, E. (Edd.). Dante. La visione dell’arte. Catalogo della mostra (Forlì, 30 aprile –11 luglio 2021). Milano: Silvana editoriale.

Bruscagli, R. (2018). La “meravigliosa fabbrica” dell’aldilà. In L. Molinari & C. Ingrosso (Edd.), Divina sezione. L’architettura italiana per la Divina Commedia (pp. 23-29). Milano: Skira.

Camerota, F. (2021). Dante cosmografo di Dio. In F. Camerota (Ed.), Dall’Inferno all’Empireo. Il mondo di Dante tra scienza e poesia. Catalogo della mostra (Firenze, Palazzo Pitti, 14 dicembre 2021 – 6 marzo 2022; pp. 15-25). Livorno: Sillabe.

Dante e l’architettura (2021). Opus incertum [numero monografico], 7. Firenze.

Di Pasquale, S. (2002). Brunelleschi. La costruzione della cupola di Santa Maria del Fiore. Venezia: Marsilio.

Fagiolo, M. (2022). Visione di Dante. L’immaginazione della Commedia, l’ombra di Fiorenza e il paradiso di Roma-Amor. Perugia: Quattroemme.

Giannantonio, R. (2021). Dante Alighieri “architetto perfetto”. Pescara: Edizioni Menabò.

Manni, P. (2021). L'invenzione della lingua: Perché Dante è il padre dell'italiano. Torino-Milano: GEDI.

Meneghetti, M. L., & Monciatti, A. (2022). Con gli occhi di Dante. L’Italia artistica nell’età della Commedia. Roma: Accademia Nazionale dei Lincei.

Pasquini, L. (2020). “Pigliare occhi per aver la mente”. Dante, la Commedia e le arti figurative. Roma: Carocci.

Ricci, M. (2014). Il genio di Filippo Brunelleschi e la costruzione della cupola di Santa Maria del Fiore. Firenze: Sillabe.

Toussaint, S. (1997). De l’enfer à la coupole : Dante, Brunelleschi et Ficin : à propos des «codici Caetani di Dante» (Préambule d'Eugenio Garin). [Roma]: «L’Erma» di Bretschneider.