El monument impossible al Suprem Poeta. El dantisme arquitectònic de l'època liberal (800 – principis del 900)

Article Sidebar

pdf (Italiano)

Main Article Content

Thomas Renard
Université de Nantes
https://orcid.org/0000-0002-6347-4321

Aquest article analitza la impossibilitat, a Itàlia, de crear un monument arquitectònic durador dedicat a Dante Alighieri entre l'inici del segle XIX i el període feixista. Mitjançant l'examen de nombrosos projectes no realitzats, concebuts a Florència i Roma – des de pòrtics commemoratius fins a ambiciosos mausoleus cosmogràfics inspirats en la Divina Comèdia – es posen de manifest les tensions entre ambicions simbòliques, restriccions polítiques i debats estètics. Es presta especial atenció a la tomba del poeta a Ravenna, la sacralització progressiva de la qual ha inspirat molts projectes de transformació, culminant amb la creació de la "zona de silenci" en l'era feixista. Tanmateix, potser s'hauria de buscar el dantisme arquitectònic de l'època liberal més enllà del monument, en una sèrie de restauracions i intervencions urbanes de naturalesa historicitzadora inspirades pel culte a Dante, que han contribuït a definir una imatge arquitectònica del mite cívic i nacional de la Itàlia unificada.

Paraules clau
Dante Alighieri, Arquitectura, monument, feixisme, neoclassicisme, Louis de Cambray Digny, Giuseppe del Rosso, Antonio Corazzi, Cesare Laurenti

Article Details

Com citar
Renard, Thomas. «El monument impossible al Suprem Poeta.: El dantisme arquitectònic de l’època liberal (800 – principis del 900)». Dante e l’Arte, 2025, vol.VOL 12, p. 147-74, https://raco.cat/index.php/dea/article/view/980000003458.
Drets

(c) 2026


Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències

Agulhon, M. (1978). La « statuomanie » et l’histoire. Ethnologie française, 8(2-3),145-172.

Argan, G. C. (1970). Studi sul neoclassico. Storia dell’arte, 7-8, 249-266.

Assunto, R. (1970). Architettura. In Enciclopedia dantesca (Vol. 1, pp. 351-352). Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana.

Baratelli, G. (2014). Antonio Corazzi architetto internazionale tra metodo e stile: dal neoclassicismo al revival cinquecentesco. Bollettino della Società di Studi Fiorentini, 23, 121-135.

Beltrami, C. (Ed.). (2010). Cesare Laurenti (1854-1936). Treviso: ZeL Edizioni.

Bencivenni, M. (1990). Giuseppe del Rosso. In Dizionario biografico degli italiani (Vol. 38). https ://www.treccani.it/enciclopedia/giuseppe-del-rosso_(Dizionario-Biografico)/

Brodini, A. (2021). Dante e l’architettura: una premessa. Opus Incertum, 7, 8-15. https ://doi.org/10.36253/opus-13245

Bruschi, A. (1921). Il primo progetto d’un monumento a Dante in Santa Croce. Dedalo, 2(1), 214-215.

Byron, G. G. (1816). Childe Harold’s Pilgrimage. Canto the Fourth, LVI–LVII. London: John Murray.

Carraro, M. (2010). La pescheria di Rialto e le altre incursioni architettoniche di Cesare Laurenti. In C. Beltrami (Ed.), Cesare Laurenti (1854-1936) (pp. 29-36). Treviso: ZeL Edizioni.

Ceriana, M. (2021). “Fecerat egregia constructum ex arte sepulcrum”: il monumento dantesco di Pietro Lombardo a Ravenna. Opus Incertum, 7, 116-129. https://doi. org/10.36253/opus-13254.

Consoli, G. P. (2012). Nuovi spazi per città nuove: Fori, piazze e giardini in Italia durante il periodo napoleonico. In L. Tedeschi & D. Rabreau (Eds.), L’architecture de l’Empire entre France et Italie (pp. 95-110). Mendrisio: Mendrisio Academy Press; Milano: Silvana Editoriale.

Conti, F. (2021). Il Sommo italiano: Dante e l’identità della nazione. Roma: Carocci.

De Luciano, B. (Ed.). (1993). Il Pantheon di Santa Croce a Firenze. Firenze: Giunti.

Del Rosso, G., & Renzi, A. (1819). Idee per un monumento a Dante Alighieri. Lettere due (1a ed. 1818). Firenze: s.e.

Dionisotti, C. (1967). Varia fortuna di Dante. In C. Dionisotti, Geografia e storia della letteratura italiana (pp. 255-303). Torino: Einaudi.

Ferrara, M. (1982). Giuseppe del Rosso: scritti e polemiche. Antichità viva, 21(1), 37-44.

Ferretti, E., & Terragni, A. (2021). Terragni e il progetto del Danteum, fra ‘primordialismo’, astrazione geometrica e sperimentalismo tecnologico. Opus Incertum, 7, 76–91. https://doi.org/10.36253/opus-13251.

Gardini, G. (2008). Tra progettazione urbana e conservazione: Giulio Ulisse Arata e la zona del silenzio. In P. Bolzani (Ed.), Arata e Ravenna. Opere e progetti nella città di Corrado Ricci (pp. 19-22). Ravenna: Longo.

Janowska-Centroni, A. (1980). Antonio Corazzi architetto, 1792-1877: Mostra dei progetti, delle realizzazioni e dei disegni originali. Roma: Museo Nazionale di Castel Sant’Angelo.

Laurenti, C. (1911). Progetto pel monumento a Dante Alighieri. Venezia: M. Norsa.

Lasansky M. D. (2004a). Urban Editing, Historic Preservation, and Political Rhetoric: The Fascist Redesign of San Gimignano. Journal of the Society of Architectural Historians, 63(3), 320-353.

Lasansky, M. D. (2004b). The Renaissance perfected: Architecture, spectacle and tourism in Fascist Italy. University Park: Pennsylvania State University.

Lensi, A., Muratori, S., & Ricci, C. (1928). Il secentenario della morte di Dante, 1321-1921: Celebrazioni e memorie monumentali per cura delle tre città RavennaFirenze-Roma. Milano: Bestetti & Tumminelli.

Mangone F. (2017). Il progetto del Silenzio. Giovannoni e la zona dantesca di Ravenna. Bollettino del centro di studi per la storia dell’architettura, 1, 107-120.

Masetti M. L. (1985). Fedelmente infedele: San Gimignano. Quaderni medievali, 21, 161-186.

Matteoni, D. (2007). Luigi de Cambray Digny (1778–1843). In A. Cipriani, G. P. Consoli, & S. Pasquali (Eds.), Contro il Barocco: Apprendistato a Roma e pratica dell’architettura civile in Italia, 1780–1820 (pp. 424–430). Roma: Campisano.

Mesini, G. (1959). Memorie del Centenario Dantesco (1921) e di altre opere dantesche. Ravenna: Arti Grafiche.

Milelli, G. (1996). Progetto per il Danteum a Roma. In Ciucci G. (Ed.), Giuseppe Terragni: opera completa (pp. 565-57), Milano: Electa.

Mingardi, L. (2021). Tra culto e fascinazione. Il progetto di Roberto Papini per la Tomba di Dante a Ravenna. Opus Incertum, 7, 142–151. https://doi.org/10.36253/opus-13256.

Missirini, M. (1830). Delle memorie di Dante in Firenze e della gratitudine de' fiorentini verso il divino poeta. Firenze: Tipografia all’insegna di Dante.

Moschini, F. (1988). La zona Dantesca e Largo Firenze: 60 anni di progetti. Ravenna: Essegi.

Muratori, S. (1918). L’isolamento del sepolcro di Dante. Ravenna: Tipografia Alighieri.

O’Connor, A. (2012). Dante Alighieri – from absence to stony presence: Building memories in nineteenth-century Florence. Italian Studies, 67(3), 307–335.

Radogna, E. (2016). Da Milano a Firenze: la carriera di un artista. Luigi Ademollo 1764–1849 [Tesi di dottorato, Università di Genova]. 3 voll. (Scheda 21a: Idea d'un monumento per Dante Alighieri, pp. 562-571).

Raffa, G. P. (2020). Dante’s bones: How a poet invented Italy. Cambridge: The Belknap Press of Harvard University Press.

Rajna, P. (1921). I centenari danteschi passati e il centenario presente. Estratto dalla Nuova Antologia. Roma: Direzione della Nuova Antologia.

Ravaldini, G. (1983). Largo Firenze e la “Zona Dantesca: Progetti vecchi e nuovi. Ravenna: Libreria Tonini.

Renard, T. (2019). Dantomania: Restauration architecturale et construction de l’unité italienne (1861–1921). Rennes: Presses Universitaires de Rennes.

Renard, T. (2021). Ravenne de la Zona dantesca à la Zona del silenzio. Opus Incertum, 7, 130-141. https://doi.org/10.36253/opus-13255.

Ricci, C. (1921). L’ultimo rifugio di Dante Alighieri (1a ed. 1891). Milano: Hoepli.

Romanelli, R. (1974). Cambray Digny, Luigi. In A. M. Ghisalberti (Ed.), Dizionario biografico degli italiani (Vol. 17, pp. 145-152). Roma: Istituto dell’Enciclopedia Italiana.

Rossi, F. (2021). Dalle pietre agli alberi: Celebrare Dante a Firenze fra il 1865 e il 2021. Opus Incertum, 7, 92-103. https://doi.org/10.36253/opus-13252.

Schumacher T. (1980). Il Danteum di Terragni. 1938. Roma: Officina.

Smith, G. (2000). The Sasso di Dante. Firenze: Olschki.

Tarchiani N. (1924). Firenze (1a ed. 1915). Bergamo: Istituto Italiano di Arti Grafiche.

Tobia, B. (1995). Una cultura per la nuova Italia. In G. Sabbatucci & V. Vidotto (Eds.), Storia d’Italia, 2. Il nuovo Stato e la società civile (pp. 427-529). Roma-Bari: Laterza.

Tobia, B. (1997). La statuaria dantesca nell’Italia liberale: Tradizione, identità e culto nazionale. Mélanges de l’École française de Rome. Italie et Méditerranée, 109(1), 75-87.

Tosatto, F. (2024). Il Fondo Laurenti alla Galleria Internazionale D’Arte di Ca’ Pesaro: Progetti, opere e affetti nelle carte d’archivio di Cesare Laurenti [Tesi di laurea, Università di Ca’ Foscari]. Venezia.

Tramonti, U. (2011). Da Santa Croce alla Biblioteca Nazionale Centrale: Momenti.

per la costruzione del culto di Dante. In E. Querci (Ed.), Dante vittorioso: Il mito di Dante nell’Ottocento (pp. 101–110). Torino: Allemandi.

Zangheri, L. (2011). Giuseppe Del Rosso. Storia dell’urbanistica, 3, 119-134.