"Che son la Pia" Figures femenines liminals d'intercessió en les il·lustracions de Blake de la Comèdia

Article Sidebar

pdf (English)

Main Article Content

Carme Paz Font
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Anglesa i de Germanística
https://orcid.org/0000-0003-0752-1717

Si bé les icones femenines no són escasses ni marginals en la Divina Comèdia de Dante, sent Francesca i Beatrice el centre de la història, altres dones de la Comèdia justifiquen la seva presència com a figures que promulguen i permeten transicions, però no necessàriament canvien: Pia en el Purgatori, Cant V, i la seva súplica a Dante perquè sigui recordada entre els vius; Lucia portant a Dante adormit fins al llindar del purgatori (Cant IX); o Matilda esperant a Dante a la vora del riu Leteu en el Purgatori (Cant XXIX). La liminalitat, concebuda no sols com un espai intermedi, físic i emocional, és també un estat d'intercessió, de anagnòrisi i de renúncia de l'inferior pel superior: un espai d'intervenció religiosa, de salvació i de resurrecció. Observant els personatges femenins clau de la Comèdia, en particular en el Purgatori, les pròximes pàgines examinaran el significat de la intercessió com a punt d'arribada en la Comèdia de Dante i la representació que fa Blake d'ella, en la qual les figures femenines, dotades de papers que sovint impliquen transició i mediació, uneixen la visió conjunta de l'artista i el poeta: la transmutació del pagà en valors cristians que només pot ocórrer en els regnes del jo en superar la dualitat.

Paraules clau
Blake, Commedia, Women, Intercession, Liminality, Salvation

Article Details

Com citar
Font, Carme Paz. «“Che son la Pia”: Figures femenines liminals d’intercessió en les il·lustracions de Blake de la Comèdia». Dante e l’Arte, 2020, vol.VOL 7, p. 155-72, https://raco.cat/index.php/dea/article/view/379022.
Drets

Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
Alighieri, D. (2008). The Divine Comedy. ed. David H. Higgins, trans. C.H. Sisson. Oxford: Oxford World’s Classics, OUP.

Alighieri, D. (1868). The Vision, or, Hell, Purgatory and Paradise of Dante Alighieri. trans. Henry Francis Cary. New York: D. Appleton & Company.

Blake, W. (1972). Blake: Complete Writings. ed. Geoffrey Keynes. Oxford: Oxford University Press.

Braida, A. Pieri, G. (2003). Image and Word: Reflections of Art and Literature from the Middle Ages to the Present. Oxford: European Humanities Research Centre.

Braida, A. (2004). Dante and the Romantics. London: Palgrave.

Damon, F.S. (2013). A Blake Dictionary: The Ideas and Symbols of William Blake. New Hampshire: Dartmouth College Press.

De Santis, S. (2017). Blake and Dante: A Study of William Blake’s Illustrations of the Divine Comedy Including his Critical Notes. Roma: Gangemi Editore International.

Finneran, R. J. (2007). The Collected Works of W.B. Yeats. Vol. IV. New York: Scribner.

Frye, N. (1969). Fearful Symmetry: A Study of William Blake. New Jersey: Princeton University Press.

Fuller, D. (1988). “Blake and Dante” in Art History, Vol. 11, nº3 (1988): 349-373.

Gilchrist, A. (1863). Life of William Blake. London: Macmillan.

Kirkham, V. (1989). “A Canon of Women in Dante’s Commedia” in Annali d’Italianistica, Vol. 7: 16-41.

Langer, S. (1957). Problems of Art: Ten Philosophical Lectures. New York: Charles Scribner’s Sons.

Mazzotta, G. (1979). Dante, Poet of the Desert: History and Allegory in the Divine Comedy. Princeton: Princeton University Press.

Mitchell, T.W. (1978). Blake’s Composite Art: A Study of the Illuminated Poetry. New Jersey: Princeton University Press.

Pyle, E. (2015). William Blake’s Illustrations for Dante’s Divine Comedy: A Study of the Engravings, Pencil Sketches and Watercolours. Jefferson: McFarland & Company, 2015.

Roe, A.J. (1953). Blake’s Illustrations to the Divine Comedy. New Jersey: Princeton University Press.

Schütze, S. (2017). “Two Masters of ‘visible parlare’: Dante and Blake” in William Blake Dante’s Divine Comedy, ed. S. Schütze and M.A. Terzoli, pp.41-65. Cologne: Taschen.

Shapiro, M. (1975). Women Earthly and Divine in the Comedy of Dante. Lexington: The University Press of Kentucky.

Tambling, J. (1998). “Illustrating Accusation: Blake on Dante’s ‘Commedia’” in Studies in Romanticism, Vol. 37(3): 395-420.

Tinkler-Villani, V. (1989). Visions of Dante in English Poetry. Translations of the Commedia from Jonathan Richardson to William Blake. Amsterdam: Rodopi.

Yeats, W.B. (1896). “William Blake and His Illustrations to the Divine Comedy” in The Savoy: an Illustrated Monthly, ed. Arthur Symons, nº 3: July 1896, p. 41-57.

Wicksteed, J. (1919). Blake’s Vision of the Book of Job: with Reproductions of the Illustrations. London, New York: E.P. Dutton.