Gestos profètics com Blake dibuixa el seu Virgili

Article Sidebar

pdf (English)

Main Article Content

Joan Curbet
Universitat Autònoma de Barcelona. Institut d'Estudis Medievals
https://orcid.org/0000-0002-3540-2101

Aquest article es centra en una figura específica de l'adaptació visual de la Comèdia de Blake: Virgili, a qui Dante va invocar com a predecessor poètic i un model ètic. Els moviments i gestos físics del personatge en els panells de Blake suggereixen una inclusió d'aquesta versió de Virgili dins de la tradició de les escriptures sagrades que l'autor considerava profètica. Com veurem, això suposa una decisió conscient per part de Blake d'abandonar els valors fonamentals i el significat més ampli de Virgili en la Comèdia original. L'article pretén oferir una lectura de la versió de Blake del poeta mantuà basada en les nocions de profecia que havia desenvolupat entre 1804 i 1820, en les seves il·lustracions per a les obres de John Milton i en el poema il·luminat Jerusalem, que ha de considerar-se la seva última i més decisiva declaració sobre el tema. El que sorgirà no serà una perspectiva definitiva sobre el Virgili de Blake (cap lectura pot considerar-se "definitiva" pel que fa a Blake), sinó una en la qual els gestos profètics de la figura apareixeran en tota la seva potencialitat de significat.

Paraules clau
Blake, Dante, Virgil, prophecy, gestures, gates of Hell

Article Details

Com citar
Curbet, Joan. «Gestos profètics: com Blake dibuixa el seu Virgili». Dante e l’Arte, 2020, vol.VOL 7, p. 129-54, http://raco.cat/index.php/dea/article/view/379020.
Drets

Drets d'autor

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria.
  2. Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
  3. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  4. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
Altizer, Thomas J. (2003). The New Apocalypse: the Radical Christian Vision of William Blake. New York: Davies Publishers.

Barolini, T. (1992). The Undivine Comedy. Princeton: Princeton University Press.

Bloom, H. (1971). The Visionary Company. A Reading of English Romantic Poetry. London: Cornell University Press.

Bloom, H. (1975). A Map of Misreading. Oxford: Oxford University Press.

Braida, A. (2003). The Literalism of William Blake’s Illustrations to the Divine Comedy, in Image and Word, Reflections of Art and Literature from the Middle Ages to the Present, ed. By A. Braida and G. Pieri. Oxford: Legenda.

Braida, A. (2004). Dante and the Romantics. New York: Palgrave Macmillan.

Clark, I.(1974).“Christ on the Tower in Paradise Regained”, Milton Quarterly 8 , 104-07

De Santis, S. (2017). Blake and Dante: A Study of William Blake’s Illustrations of the Divine Comedy Including his Critical Notes. Roma: Gangemi Editore.

Danielson, D. (1992). Milton´s Good God. Cambridge: Cambridge University Press.

Davis, C. (1957). Dante and the Idea of Rome. Oxford: Clarendon Press.

Fisch, H. (1999). The Biblical Presence in Shakespeare, Milton, and Blake: A Comparative Study. Oxford: Clarendon Press.

Freccero, J. (1986). Dante: the Poetics of Conversion. Cambridge, MA: Harvard University Press.

Fuller, D. (1988). Blake and Dante, in “Art History”, vol.11, n.3, 349-373.

Gilson, E. (1939). Dante et la Philosophie. Paris : Vrin.

Lieb, M. (2007). Theological Milton .

Jacoff, R. (2008). The Cambridge Companion to Dante. New York: Cambridge University Press.

Mazzotta, G. (1979). Dante, Poet of the Desert : History and Allegory in the Divine Comedy. Princeton: Princeton University Press.

Mee, J. (1992). Dangerous Enthusiasm: William Blake and the Culture of Radicalism in the 1790s. Oxford: Clarendon Press.

Mitchell, W.J.T. (1978). Blake's Composite Art: A Study of the Illuminated Poetry. Princeton: Princeton University Press.

Mitchell, W.J.T. (1975). “Blake´s Radical Comedy: Dramatic Structure as meaning in Milton”, in Blake’s Sublime Allegory, ed. Stuart Curran and Joseph Wittreich, Jr. Madison: University of Wisconsin Press, 281-307.

Pite, R. (1994). The Circle of our Vision: Dante’s Presence in English Romantic Poetry. Oxford: Clarendon Press.

Roe, A.J. (1953). Blake´s Illustrations to the Divine Comedy. Princeton: Princeton University Press.

Thompson Schnapp, J. (2014). The Transfiguration of History at the Center of Dante's Paradise. Princeton: Princeton University Press.

Tinkler-Villani, V. (1989). Visions of Dante in English Poetry. Translations of the Commedia from Jonathan Richardson to William Blake. Amsterdam: Rodopi.

Wicksteed, J.W.(1910). Blake´s Vision of the Book of Job. Oxford: Clarendon Press.