La falsa-ciència (pseudociència) als mitjans de comunicació. Estudi de les estratègies discursives d'inserció social a la premsa espanyola (2011-2016)

La pseudociència s’entén com “falsa ciència” o “allò que pretén ser concebut com a científic sense ser-ho”. Com a peça de cohesió imprescindible en una societat democràtica, els mitjans de comunicació tenen la responsabilitat de vetllar per a la imperiosa necessitat d’educar i
informar a la població amb rigor i adhesió als coneixements verídics sobre l’actualitat social. Altrament, en ocasions aquesta premissa no es correspon a la realitat, al inserir contingut pseudocientífic en la seva agenda mediàtica. El present estudi pretén identificar les estratègies
d’inserció social de la pseudociència mitjançant l’anàlisi empíric del tractament informatiu a la premsa espanyola, entre juny de 2011 i maig de 2016. Els resultats obtinguts mostren una majoria de peces contràries a la pseudociència, però encara s’observa una certa permissivitat
per part de la premsa. El discurs pseudocientífic es caracteritza per utilitzar un llenguatge més emotiu y directe per fer passar creences com a evidencies científiques. Per tal de millorar aquesta situació, es necessari, per part de científics i periodistes científics, parar una major atenció a la divulgació d’informació científica sòlida i robusta que capaciti la formació d’un judici crític sobre la pseudociència. Els autors també proposen que el terme pseudociència sigui substituït pel de falsa-ciència, ja que seria més clar i ajudaria a copsar tota la profunditat del concepte