L’exclusió sociofamiliar de la població inmigrant a Espanya: una aproximació quantitativa del fenomen

Article Sidebar

Accés (Castellano)

Main Article Content

Diego Pascual López-Carmona
Universidad de Murcia y Fundación Cepaim, Acción Integral con Migrantes
https://orcid.org/0000-0003-3010-1534
Gustavo Solórzano Pérez
Universidad de Murcia y Fundación Cepaim, Acción Integral con Migrantes

Una xarxa de suport sociofamiliar resulta sovint crucial per a la integració social, sent les persones estrangeres particularment vulnerables quan comencen de nou en un altre país. L'objectiu d'aquest treball és mostrar la situació de la població estrangera a Espanya en l'àmbit de les relacions sociofamiliars, quedant definit aquest aspecte com una dimensió clau de l'exclusió social. A partir d'una anàlisi de fonts secundàries (Enquesta FOESSA, 2021) s'ha observat que la situació d'aquest grup es tradueix en pitjors nivells d'integració que l'autòctona, sent les dones i les persones en edat més avançada, les que concentren les pitjors situacions.

Paraules clau
inmigració, relacions sociofamiliars, capital social, exclusió

Article Details

Com citar
López-Carmona, Diego Pascual; Solórzano Pérez, Gustavo. «L’exclusió sociofamiliar de la població inmigrant a Espanya: una aproximació quantitativa del fenomen». Clivatge. Revista d’estudis i testimonis sobre els conflictes i els canvis socials, 2025, núm. 13, p. e-48316, doi:10.1344/CLIVATGE2025.13.5.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.

(c) Diego Pascual López-Carmona, Gustavo Solórzano Pérez, 2025


Drets d'autor

Avís de drets d’autoria

 

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els següents termes:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació de l’obra, que es difondrà amb tots els drets reservats.
  2. Els autors són lliures d’establir acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada en la revista (com per exemple la publicació en un repositori institucional o temàtic, la seva pàgina web personal o un llibre), sempre que es reconegui la seva publicació inicial en aquesta revista.
  3. licencia de reconocimiento de Creative Commons

 

Declaració de privacitat

Les adreces electròniques i els noms introduïts en aquest lloc s’utilitzaran exclusivament per als propòsits declarats per aquesta revista i no es faran servir amb cap altra finalitat ni es posaran a disposició de tercers.

Referències

Bourdieu, P. (1985). The Forms of Capital. In J. G. Richardson (Ed.), Handbook of Theory and Research for the Sociology of Education (pp. 241-258). Greenwood Press. https://www.scirp.org/reference/referencespapers?referenceid=1558112

Castel, R. (1996). La metamorfosis de la cuestión social. Paidós. https://books.google.es/books/about/Las_metamorfosis_de_la_cuesti%C3%B3n_social.html?id=NUczPAAACAAJ&redir_esc=y

Coleman, J. S. (1988). Social Capital in the Creation of Human Capital. American Journal of Sociology, 94(Supplement), S95-S120. https://doi.org/10.1086/228943

Commins, P. (1993) National Anti-Poverty Programme: Conceptualisation of Poverty and Exclusion. Report to the Combat Poverty Agency. Dublin: Combat Poverty Agency.

FOESSA (Fundación Fomento de Estudios Sociales y de Sociología Aplicada). (2019). VIII Informe sobre Exclusión y Desarrollo Social en España. Cáritas Española.

FOESSA (Fundación Fomento de Estudios Sociales y de Sociología Aplicada). (2022). IX Informe sobre Exclusión y Desarrollo Social en España. Cáritas Española.

Gurak, L. J., & Caces, F. (1998). Networks and migration. International Migration Review, 32(3), 550-574. https://www.researchgate.net/publication/200820361_Migration_networks_and_the_shaping_of_migration_systems

Hanifan, L. J. (1916). Social Survey of a Rural School District. Bulletin of the State Normal School. https://www.jstor.org/stable/1013498?seq=1

Hernández Pedreño, M. (2008). Exclusión social en la Región de Murcia Aproximación cuantitativa y cualitativa. Editum. https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=552231

Jaraiz Arroyo, G., Mota López, R. (2019): Capital social y cultural en España: análisis de tendencias y transformaciones en el período 2013-2018, Documento de trabajo 5.3. para el VIII Informe FOESSA. www.foessa.es/viii-informe/capitulo5

Laparra, M. (2008). La Exclusión Social en España: un espacio diverso y disperso en intensa transformación. VI Informe Sobre Exclusión y Desarrollo Social en España. Fundación FOESSA. Cáritas Española. https://www.caritas.es/producto/vi-informe-exclusion-desarrollo-social-espana-2008/

Laparra, M. (2007). Inclusión y exclusión social en España. En M. Laparra, F. J. Laparra, J. M. Iribarren, J. R. Pinilla, & S. Ayllón (Eds.), Inclusión social y territorio: un análisis desde la perspectiva de las desigualdades sociales (pp. 21-50). Icaria Editorial. https://www.researchgate.net/publication/316190417_La_exclusion_social_en_Espana_un_espacio_diverso_y_disperso_en_intensa_transformacion

Márquez, M. P. (2006). Capital social: notas para un debate desde la economía. Cuadernos de Desarrollo Rural, 3(56), 7-29. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3657289

Mota, C., & Fantova, J. (2014). El concepto de exclusión social: una revisión crítica. Cuadernos de la Fundación FOESSA, (29).

Parella, S. (2012). Familia transnacional y redefinición de los roles de género. El caso de la migración boliviana en España. Papers, revista de sociología, , Vol. 97, Nº 3, 2012, págs. 661-684. https://doi.org/10.5565/rev/papers/v97n3.454

Putnam, R. D. (1993). Making Democracy Work: Civic Traditions in Modern Italy. Princeton University Press. https://doi.org/10.2307/j.ctt7s8r7

Rivas, A. M., & Gonzálvez, H. (Eds.). (2009). Familias transnacionales colombianas. Transformaciones y permanencias en las relaciones familiares y de género. Los Libros de la Catarata. https://www.catarata.org/libro/familias-transnacionales-colombianas_46144/

Solé, C., Parella, S., & Cavalcanti, L. (2007). Los vínculos económicos y familiares transnacionales. Los inmigrantes ecuatorianos y peruanos en España. Fundación BBVA. https://www.fbbva.es/wp-content/uploads/2017/05/dat/DE_2007_vinculos_economicos_y_familiares.pdf

Subirats, J. (2003). Pobreza y exclusión social. Un enfoque multidimensional. Fundación Bancaja.

Subirats, J. (2005). Las dimensiones de la exclusión social en España. Revista Internacional de Sociología (RIS), (40), 109-124.

Wacquant, Loïc. (2000). The new “peculiar institution”: On the prison as surrogate ghetto'. Theoretical Criminology, 4(3), 377-389. https://doi.org/10.1177/1362480600004003007d