Les vagues. Un estudi comparatiu d’Espanya i l’Argentina

Malgrat que la vaga és l’instrument emprat de manera més universal pels treballadors per a la defensa dels seus interessos, el seu ús a Espanya ha tendit a disminuir, en termes generals, durant el període 2006-2016. Si n’exceptuem els anys en què la crisi econòmic-financera de 2008-2013 va colpejar amb més força, la conflictivitat laboral interpretada en terme de vagues va tornar a descendir, aquesta vegada, a xifres menors que les que hi havia hagut abans del començament de l’esmentat període de crisi.

En aquest treball analitzem la trajectòria seguida pel nombre de vagues a Espanya i l’Argentina durant el període 2006-2016. L’anàlisi conjunta de las xifres de tots dos països es va dur a terme utilitzant una sèrie de variables definides a partir de les mitges de treballadors que havien pres part en les vagues, així com per les jornades no treballades protagonitzades per aquests mateixos treballadors en aquestes mateixes vagues. Els resultats de l’anàlisi mostren que, per a totes les variables estudiades, las xifres obtingudes pels treballadors argentins que van prendre part en les seves respectives vagues i, en particular, en la durada de les jornades que no van treballar van ser sempre molt més elevades que les xifres obtingudes per les vagues protagonitzades pels treballadors espanyols. L’objectiu de la comparació és detectar aspectes relacionats amb la variació en l’ús de la vaga com a instrument de protesta.