Modernitat i postmodernitat de la inclusió social. Actuar sobre l’exclusió o fomentar l’autonomia dels exclosos

Tot grup humà es defineix diferenciant-se respecte als altres, i aquests altres, els exclosos, poden ser-ho per raons diverses. A aquest treball ens centrarem en l’exclusió pròpia de les societats occidentalitzades (post)modernes, i més concretament, en dos tipus d’exclusió: la política i l’econòmica. La política l’exposarem arran del pensament d’Arendt, que reclama un espai d’aparició per a tots, però no modifica l’estructura liberal. L’econòmica la tractarem prenent com a referència l’obra de Zibechi, qui presenta els diferents modes en què els exclosos creen comunitat i ciutat perquè són subjectes polítics actius que formen territoris en resistència. Aquesta manera d’actuar des de l’exclusió trenca amb la política liberal.