Camins del progrés humà: maçoneria i moviment ateneístic a Catalunya

L’empremta de la maçoneria es troba present a la memòria i al caràcter de diferents espais de la vida social i cultural de Catalunya. Un d’aquests espais és el moviment dels ateneus. Al llarg de la història dels ateneus catalans des del seu sorgiment fins a la Guerra Civil, no han estat poques les ocasions en què maçons prominents han estat fundadors, presidents o en general destacades figures d’aquestes institucions. En aquest article faré algunes pinzellades sobre la naturalesa d’aquesta relació, sobre els motius que l’han afavorit i sobre les similituds i diferències entre ambdues institucions.

La tesi principal que rau al fons d’aquestes pàgines és que no es pot parlar d’una «direcció maçònica» sobre els ateneus, ni molt menys que aquests fossin «pantalles» de la francmaçoneria. Més aviat, el que es donà fou una confluència natural, no orgànica sinó personal, entre dues institucions amb propòsits similars per bé que amb trajectòries i mètodes molt diferents. Confluència que derivà, com és natural, en una relació d’influència mútua.