Singularitats del paisatge urbà i cultura popular.

Les ciutats són llocs físics, però també són paisatges, és a dir, panorames visuals carregats de sentit, construïts a partir de la confluència entre l’imaginari col·lectiu i l’experiència personal, tot i que mediatitzat per una munió de relats, sovint ficticis, i d’imatges induïdes per la fotografia, el cinema, la novel·la o fins i tot els mapes. El paisatge urbà, com a concepte construït socialment, es fonamenta en elements de l’espai que valorem per la seva capacitat representativa d’una suposada manera de fer o d’estil de vida, i que persisteixen tossudament en el temps malgrat que no es considerin béns patrimonials i, per tant, no rebin cap mena de protecció.