Fites d’una expressió musical de país: del 1966 al 2008.

No existeixen folk, trad o música d’arrel com a estils. Les etiquetes són per al mercat, però desinformen: inclouen infinitat de tradicions musicals i propostes creatives totalment diverses, i n’exclouen d’altres que han ficat en altres calaixos. I vet aquí el problema: estem acostumats a veure la música com
un producte, i no pas a viure-la com un acte.