La cultura popular als Països Catalans.

Existeix la percepció generalitzada que les expressions festives van repuntar amb gran força coincidint amb l'inici de la democràcia. Una afirmació que no s'ajusta a la realitat, segons
Orriols, per a qui «en el tardofranquisme ja hi havia molta activitat de cultura popular». En aquell context, va apuntar, va sorgir «un nou associacionisme cultural que abans no existia».

Al mateix temps que les entitats generalistes (centres, casals, casinos, societats i, en menor mesura, ateneus) vivien un procés d'envelliment i progressiva desaparició, sorgien moltes entitats específiques, creades entorn d'interessos segmentats: balls de diables, sardanistes, geganters, etcètera. «No és veritat», va afirmar Orriols, «que abans de la democràcia el panorama cultural fos un desert.»