Catifes i enramades de Corpus: els orígens, l'evolució i l'art efímer

Set-cents anys més tard, les catifes encara són una de les mostres culturals més emblemàtiques del Corpus Christi. Malauradament, va apuntar Pallarès, en molts pobles van desaparèixer en la mesura que també ho feien les processons. La Garriga (1928), Arbúcies (1948) i Caldes de Montbui (1949) són els municipis on gaudeixen d'una major tradició. La creació de la Federació Catalana d'Entitats Catifaires (FCEC), constituïda l'1 d'octubre del 2005, ha servit per sumar esforços entre totes les associacions que elaboren catifes i millorar la visibilització del conjunt del col·lectiu. Pallarès també va subratllar la importància que ha tingut la FCEC en el foment de la innovació de les entitats formades, i ha contribuït decididament en la informatització dels dissenys de les catifes. L'organització del IV Congrés d'Art Efímer, celebrat a Barcelona entre el 21 i el 24 de setembre del 2012, va suposar un punt d'inflexió per als catifaires catalans i d'arreu del món. Durant aquestes jornades s'oficialitzà el concepte d'«art efímer» per definir unes expressions, les catifes de Corpus Christi, considerades fins llavors com a manifestacions artesanals. La importància majúscula del Congrés de Barcelona també rau en el fet que s'hi va constituir la Comissió Internacional de Catifaires d'Art Efímer. El nou organisme, presidit des de llavors per la FCEC, té com a objectiu aconseguir que l'art efímer sigui inscrit en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.