Associacions de fallaires? Des de quan? Per què? I per què no?

Mitjançant treball de camp i recerca bibliogràfica, la raó permet relacionar estretament les falles amb els faros on normalment s’encenen, o vora els quals cremen giravoltant, i així hem pogut documentar trenta-sis pobles on actualment es corren, cremen, baixen o volten falles, o es cremen haros o brandons. La llista es multiplica per dos si es compten els pobles on el foc de les falles ha deixat de cremar en el darrer segle però se’n té constància, i arriba quasi al centenar de pobles quan s’hi sumen aquells on una pista deixa dir que és probable que se n’hi haguessin fet. L’abast geogràfic de les falles és una àrea centrada al Pirineu axial i formada per les capçaleres dels rius Cinqueta (Sobrarb), Ésera, Isàbena (Ribagorça), Garona (Aran, Comminges i Frontignes), Noguera Ribagorçana (Ribagorça), Noguera Pallaresa (Pallars) i Valira (Andorra).