L’ordenació del temps de treball i el dret al temps. Reflexions sobre algunes desigualtats en l’ús del temps de treball

L’ordenació normativa del temps de treball resulta essencial per assolir un nou equilibri entre els diferents usos del temps bàsics per a la vida (treball remunerat, cures, oci i descans), desplaçant la centralitat del temps de treball en benefici d’aquests altres usos. L’actual debat sobre les polítiques del temps parteix de conceptualitzar el temps com una qüestió política i com un dret de ciutadania, i configura el temps de treball equilibrat com una de les dimensions fonamentals del treball decent. En aquest context, la reducció generalitzada del temps de treball constitueix un dels objectius principals per aconseguir un major benestar individual i col·lectiu. No obstant això, l’article planteja la necessitat d’introduir en el debat sobre l’ordenació del temps de treball l’objectiu de reduir/eliminar les desigualtats entre persones treballadores derivades de les noves formes d’ocupació lligades a la digitalització, de la creixent fragmentació, intermitència i imprevisibilitat en el temps de treball, i de la falta d’influència i inflexibilitat en la gestió del temps per part de les persones treballadores. Característiques de l’ocupació que afecten de forma especialment negativa als usos del temps de les dones, donada la realitat de la doble presència.