Indexació i adaptació de la negociació col·lectiva sectorial a la crisi d’inflació

Després d’un llarg període d’estabilitat de preus, la inflació ha repuntat de manera significativa a la UE. Després de les seqüeles de la crisi de la COVID-19, la crisi energètica provocada per la guerra a Ucraïna i la consegüent interrupció de la cadena de subministrament internacional han fet pujar el preu de les matèries primeres i els béns. Mentre que els salaris nominals van repuntar en 2021 i 2022, el creixement salarial real s’ha mantingut per sota de la inflació, afectant principalment als grups de baixos ingressos. Tot i que les institucions de la UE pronostiquen que la inflació disminuirà lentament fins a 2025, la negociació col·lectiva s’ha adaptat lentament a les pujades de la inflació. L’actualització dels salaris mínims (d’acord amb la Directiva sobre salaris mínims adequats) exerceix un paper clau per a la protecció del poder adquisitiu dels salaris baixos. Atès que els salaris reals no segueixen el ritme de les taxes d’inflació, és possible que ressorgeixin tensions en el diàleg social i la negociació col·lectiva en els pròxims anys.