Exposició a riscos laborals psicosocials i salut mental: evidències a Espanya en el període 2005-2021
Article Sidebar
Main Article Content
Els riscos psicosocials configuren un dels aspectes més rellevants de l'ambient de treball en relació amb la salut i amb la salut mental en particular. Hi ha una evidència abundant en relació amb l'efecte que té l'exposició a diversos d'aquests riscos sobre la incidència d'episodis de depressió, burnout, trastorns ansiós depressius, problemes del son i fins i tot en la ideació suïcida. La salut mental entre la població treballadora a Espanya s’ha mantingut relativament estable del 2005 al 2016 amb un deteriorament molt important el 2021 amb la irrupció de la COVID-19. Així, el 2021 més de la meitat dels treballadors estaven en risc de patir algun trastorn moderat ansiós depressiu (55,9 %), xifra que triplicava la del 2016, mentre que el 18,9 % estaven a risc de trastorns severs, més de nou vegades el que s'estimava cinc anys enrere. De manera similar, l'exposició a riscos psicosocials s'ha incrementat de forma abrupta, i els treballs demandants emocionalment i els ítems relacionats amb el conflicte treball-família mostren patrons d'exposició similars als de la salut mental.
Article Details

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
(c) Albert Navarro Giné, Laura Esteve Matalí, Clara Llorens Serrano, Sergio Salas Nicás, Salvador Moncada Lluís , 2022
Albert Navarro Giné, Universitat Autònoma de Barcelona
Profesor agregado laboral del Departamento de Pediatría, Obstetricia y Ginecología y de Medicina Preventiva y Salud Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona, investigador del grupo de investigación en riesgos psicosociales, organización del trabajo y salud (POWAH) de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Laura Esteve Matalí, Universitat Autònoma de Barcelona
Técnica superior de apoyo a la investigación del Departamento de Pediatría, Obstetricia y Ginecología y de Medicina Preventiva y Salud Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona y del grupo de investigación en riesgos psicosociales, organización del trabajo y salud (POWAH) de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Clara Llorens Serrano, Universitat Autònoma de Barcelona
Miembro del Instituto Sindical del Trabajo, Ambiente y Salud (ISTAS), profesora asociada laboral del Departamento de Sociología de la Universitat Autònoma de Barcelona e investigadora del grupo de investigación en riesgos psicosociales, organización del trabajo y salud (POWAH) de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Sergio Salas Nicás, Universitat Autònoma de Barcelona
Investigador del grupo de investigación en riesgos psicosociales, organización del trabajo y salud (POWAH) de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Salvador Moncada Lluís , Instituto Sindical del Trabajo, Ambiente y Salud
Miembro del Instituto Sindical del Trabajo, Ambiente y Salud (ISTAS).
Alonso, Jordi; Vilagut, Gemma; Mortier, Philippe; Ferrer, Montse; Alayo, Itxaso; Aragón-Peña, Andrés; Aragonès, Enric; Campos, Mireia; Cura-González, Isabel; Emparanza, José; Espuga, Meritxell, Forjaz, Maria João; González-Pinto, Ana; Haro, Josep M.; López-Fresneña, Nieves; Salázar, Alma D.; Martínez de Molina, Juan; Ortí-Lucas, Rafael; Parellada, Mara & Pérez-Solà, Víctor (2021). Mental health impact of the first wave of COVID-19 pandemic on Spanish healthcare workers: A large cross-sectional survey. Revista de Psiquiatria y Salud Mental, 14(2), 90–105. https://doi.org/10.1016/j.rpsm.2020.12.001
Arrighi, Michael & Hertz-Picciotto, Irva (1994). The evolving concept of the healthy worker survivor effect. Epidemiology (Cambridge, Mass.), 5(2), 189–196.
Bambra, Clare; Riordan, Ryan; Ford, John & Matthews, Fiona (2020). The COVID-19 pandemic and health inequalities. Journal of Epidemiology and Community Health, 74(11), 694–698. https://doi.org/10.1136/jech-2020-214401
Cano, Ernest (1998). La lógica de la precariedad laboral: el caso de la industria valenciana del mueble (Estrategias de flexibilidad, Desconcentración productiva). Cuadernos de Relaciones Laborales, 13, 207–227.
Comisión Europea (2002). Guía sobre el estrés relacionado con el trabajo: ¿la “sal de la vida” o el “beso de la muerte”?: resumen. Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas.
Côté, Pierre; van der Velde, Gabrielle; Cassidy, David; Carroll, Linda J.; Hogg-Johnson, Sheilah; Holm, Lena W.; Carragee, Eugene J.; Haldeman, Scott; Nordin, Margareta; Hurwitz, Eric L.; Guzman, Jaime & Peloso, Paul M. (2008). The burden and determinants of neck pain in workers: results of the Bone and Joint Decade 2000-2010 Task Force on Neck Pain and Its Associated Disorders. Spine, 33(4 Suppl), S60-74. https://doi.org/10.1097/BRS.0b013e3181643ee4
Cottini, Elena & Lucifora, Claudio (2013). Mental health and working conditions in Europe. ILR Review, 66(4), 958–988.
Cox, Tom (1978). Stress. MacMillan.
de Miquel, Carlota; Domènech-Abella, Joan; Felez-Nobrega, Mireia; Cristóbal-Narváez, Paula; Mortier, Philippe; Vilagut, Gemma; Alonso, Jordi; Olaya, Beatriz & Haro, Josep Maria (2022). The Mental Health of Employees with Job Loss and Income Loss during the COVID-19 Pandemic: The Mediating Role of Perceived Financial Stress. International Journal of Environmental Research and Public Health, 19(6). https://doi.org/10.3390/ijerph19063158
Domínguez-Salas, Sara; Gómez-Salgado, Juan; Andrés-Villas, Montserrat; Díaz-Milanés, Diego; Romero-Martín, Macarena & Ruiz-Frutos, Carlos (2020). Psycho-emotional approach to the psychological distress related to the covid-19 pandemic in spain: A cross-sectional observational study. Healthcare (Switzerland), 8(3). https://doi.org/10.3390/healthcare8030190
European Agency for Safety and Health at Work (2006). Future occupational safety and health research needs and priorities in the member states of the European Union. Office for Official Publications of the European Communities.
Fountoulakis, Konstantinos N.; Karakatsoulis, Grigorios; Abraham, Seri; Adorjan, Kristina; Ahmed, Helal Uddin; Alarcón, Renato D.; Arai, Kiyomi; Auwal, Sani Salihu; Berk, Michael; Bjedov, Sarah; Bobes, Julio; Bobes-Bascaran, Teresa; Bourgin-Duchesnay, Julie; Bredicean, Cristina Ana; Bukelskis, Laurynas; Burkadze, Akaki; Abud Cabrera, Indira Indiana; Castilla-Puentes, Ruby; Cetkovich, Marcelo & Smirnova, Daria (2022). Results of the COVID-19 mental health international for the general population (COMET-G) study. European Neuropsychopharmacology, 54, 21–40. https://doi.org/10.1016/j.euroneuro.2021.10.004
Gabarrell-Pascuet, Aina; Félez-Nóbrega, Mireia; Cristóbal-Narváez, Paula; Mortier, Philippe; Vilagut, Gemma; Olaya, Beatriz; Alonso, Jordi; Haro, Josep Maria & Domènech-Abella, Joan (2021). The role of social support, detachment, and depressive and anxiety symptoms in suicidal thoughts and behaviours during the Covid-19 lockdown: Potential pathways. Current Psychology. https://doi.org/10.1007/s12144-021-02205-5
García-Fernández, Lorena; Romero-Ferreiro, Verónica; López-Roldán, Pedro David; Padilla, Sergio; Calero-Sierra, Irene; Monzó-García, María; Pérez-Martín, Jorge & Rodriguez-Jimenez, Roberto (2022). Mental health impact of COVID-19 pandemic on Spanish healthcare workers. Psychological Medicine, 52(1), 195–197. https://doi.org/10.1017/S0033291720002019
Hulvej Rod, Morten & Hulvej Rod, Naja (2021). Towards a syndemic public health response to COVID-19. Scandinavian Journal of Public Health 49(1), 14–16. https://doi.org/10.1177/1403494820982862
Karasek, Robert (1979). Job demands, job decission latitude and mental strain: implications for job re-design. Admins.Sci.Q., 24(2), 285–308. https://doi.org/10.2307/2392498
Leka, Stavroula & Jain, Aditya (2010). Health Impact of Psychosocial Hazards at Work: An Overview. World Health Organization.
Llorens Serrano, Clara; Navarro, Albert; Salas-Nicás, Sergio & Moncada, Salvador (2021). Condiciones de trabajo y salud tras un año de pandemia. Resultados de la encuesta COTS en 2021 y comparación con 2020. UAB, ISTAS- CCOO.
Lund, Crick; Brooke-Sumner, Carrie; Baingana, Florence; Baron, Emily Claire; Breuer, Erica; Chandra, Prabha; Haushofer, Johannes; Herrman, Helen; Jordans, Mark; Kieling, Christian; Medina-Mora, Maria Elena; Morgan, Ellen; Omigbodun, Olayinka; Tol, Wietse; Patel, Vikram & Saxena, Shekhar (2018). Social determinants of mental disorders and the Sustainable Development Goals: a systematic review of reviews. The Lancet Psychiatry 5(4),357–369. https://doi.org/10.1016/S2215-0366(18)30060-9
Matilla-Santander, Nuria; Martín-Sánchez, Juan Carlos; González-Marrón, Adrián; Cartanyà-Hueso, Àurea; Lidón-Moyano, Cristina & Martínez-Sánchez, Jose (2021). Precarious employment, unemployment and their association with health-related outcomes in 35 European countries: a cross-sectional study. Critical Public Health, 31(4), 404–415. https://doi.org/10.1080/09581596.2019.1701183
McCartney, G.; Popham, F.; McMaster, R. & Cumbers, A. (2019). Defining health and health inequalities. Public Health, 172, 22–30. https://doi.org/10.1016/j.puhe.2019.03.023
Moncada, Salvador & Llorens, Clara (2007). Factores psicosociales. En Carlos Ruiz Frutos, Ana María García, Jordi Delclòs & Fernando García Benavides (Eds.), Salud laboral: conceptos y técnicas para la prevención de riesgos laborales (3ª ed.). Masson. http://cataleg.uab.cat/record=b1705019~S1*cat
Moncada, Salvador; Llorens, Clara; Font, Ariadna; Galtés, Ariadna & Navarro, Albert (2008). Exposición a riesgos psicosociales entre la población asalariada en España (2004-05): valores de referencia de las 21 dimensiones del cuestionario COPSOQ ISTAS21. Revista Española de Salud Pública, 6, 667–675.
Moncada i Lluís, Salvador; Llorens Serrano, Clara; Salas Nicás, Sergio; Moriña Soler, David & Navarro Giné, Albert (2021). La tercera versión de COPSOQ-ISTAS21. Un instrumento internacional actualizado para la prevención de riesgos psicosociales en el trabajo. Revista Española de Salud Pública, 95, e202105075.
Moncada, Salvador; Utzet, Mireia; Molinero, Emilia; Llorens, Clara; Moreno, Neus; Galtes, Ariadna & Navarro, Albert (2014). The Copenhagen psychosocial questionnaire II (COPSOQ II) in Spain-A tool for psychosocial risk assessment at the workplace. American Journal of Industrial Medicine, 57(1), 97–107. https://doi.org/10.1002/ajim.22238; 10.1002/ajim.22238
Moreno Martínez, Marina; Fernández-Cano, María Isabel; Feijoo-Cid, Maria; Llorens Serrano, Clara & Navarro, Albert (2022). Health outcomes and psychosocial risk exposures among healthcare workers during the first wave of the COVID-19 outbreak. Safety Science, 145, 105499. https://doi.org/10.1016/j.ssci.2021.105499
Navarro, Albert; Fernández-Cano, María Isabel; Salas-Nicas, Sergio; Llorens, Clara; Moriña, David & Moncada, Salvador (2021). Relación entre exposición a riesgos psicosociales y salud: un estudio de cohorte mediante el COPSOQ-Istas21. Gaceta Sanitaria, 36(4), 376-379. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2021.11.004
Navarro, Albert; Utzet, Mireia; Salas, Sergio; Llorens, Clara; Molinero-Ruiz, Emilia & Moncada, Salvador (2017). Specific psychosocial exposures for workers’ mental health: A population-based study. American Journal of Industrial Medicine, 60(8), 747–752. https://doi.org/10.1002/ajim.22733
Niedhammer, Isabelle; Bertrais, Sandrine & Witt, Katrina (2021). Psychosocial work exposures and health outcomes: a meta-review of 72 literature reviews with meta-analysis. Scandinavian Journal of Work, Environment & Health, 47(7), 489–508. https://doi.org/10.5271/sjweh.3968
Niedhammer, Isabelle; Sultan-Taïeb, Hélène; Parent-Thirion, Agnès & Chastang, Jean François (2021). Update of the fractions of cardiovascular diseases and mental disorders attributable to psychosocial work factors in Europe. International Archives of Occupational and Environmental Health, 95, 233–247. https://doi.org/10.1007/s00420-021-01737-4
Oliva, Juan; González López-Varcárcel, Beatriz; Pérez Barber, Patricia; Peña-Longobardo, Luz María; Urbanos Garrido, Rosa & González, Néboa Zozaya (2020). Impact of Great Recession on mental health in Spain. SESPAS Report 2020. Gaceta Sanitaria, 34, 48–53. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2020.05.009
Pega, Frank; Náfrádi, Bálint; Momen, Natalie C.; Ujita, Yuka; Streicher, Kai N.; Prüss-Üstün, Annette M.; Descatha, Alexis; Driscoll, Tim; Fischer, Frida M.; Godderis, Lode; Kiiver, Hannah M.; Li, Jian; Magnusson Hanson, Linda L.; Rugulies, Reiner; Sørensen, Kathrine & Woodruff, Tracey J. (2021). Global, regional, and national burdens of ischemic heart disease and stroke attributable to exposure to long working hours for 194 countries, 2000–2016: A systematic analysis from the WHO/ILO Joint Estimates of the Work-related Burden of Disease and Injury. Environment International, 154. https://doi.org/10.1016/j.envint.2021.106595
Rodríguez Cabrero, Gregorio (2011). Políticas sociales de atención a la dependencia en los Regímenes de Bienestar de la Unión Europea. Cuadernos de Relaciones Laborales, 29(1), 13–42. https://doi.org/10.5209/rev_CRLA.2011.v29.n1.1
Rodríguez-Rey, Rocío; Garrido-Hernansaiz, Helena & Collado, Silvia (2020). Psychological Impact and Associated Factors During the Initial Stage of the Coronavirus (COVID-19) Pandemic Among the General Population in Spain. Frontiers in Psychology, 11. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2020.01540
Siegrist, Johannes & Marmot, Michael (2004). Health inequalities and the psychosocial environment - Two scientific challenges. Social Science and Medicine, 58(8), 1463–1473. https://doi.org/10.1016/S0277-9536(03)00349-6
Utzet, Mireia; Navarro, Albert; Llorens, Clara & Moncada, Salvador (2015). Intensification and isolation: Psychosocial work environment changes in Spain 2005-10. Occupational Medicine (Oxford, England), 65(5), 405–412. https://doi.org/10.1093/occmed/kqv062
Utzet, Mireia; Navarro, Albert; Llorens, Clara; Muntaner, Carles & Moncada, Salvador (2016). Is the worsening of psychosocial exposures associated with mental health? Comparing two population-based cross-sectional studies in Spain, 2005-2010. American Journal of Industrial Medicine, 59(5), 399–407. https://doi.org/10.1002/ajim.22577
Vilagut, Gemma; Ferrer, Montse; Rajmil, Luis; Rebollo, Pablo; Permanyer-Miralda, Gaietà; Quintana, José; Santed, Rosalía; Valderas, José; Domingo-Salvany, Antonia & Alonso, Jordi (2005). El Cuestionario de Salud SF-36 español: una década de experiencia y nuevos desarrollos. Gaceta Sanitaria, 19(2), 135–150.
Vives, Alejandra, Amable, Marcelo; Ferrer, Montserrat; Moncada, Salvador; Llorens, Clara; Muntaner, Carles; Benavides, Fernando G. & Benach, Joan (2010). The Employment Precariousness Scale (EPRES): psychometric properties of a new tool for epidemiological studies among waged and salaried workers. Occupational and Environmental Medicine, 67(8), 548–555. https://doi.org/10.1136/oem.2009.048967
Vives, Alejandra; Vanroelen, Chris; Amable, Marcelo; Ferrer, Mercè; Moncada, Salvador; Llorens, Clara; Muntaner, Carles; Benavides, Fernando García & Benach, Joan (2011). Employment precariousness in Spain: prevalence, social distribution, and population-attributable risk percent of poor mental health. International Journal of Health Services: Planning, Administration, Evaluation, 41(4), 625–646.
World Health Organization (2020). Pandemic fatigue Reinvigorating the public to prevent COVID-19. https://apps.who.int/iris/handle/10665/335820