Cap al doble sustentador mediterrani? Evidències dels períodes d'auge i de crisi econòmica a Espanya

Els patrons de participació laboral de les dones espanyoles han experimentat transformacions molt importants en les últimes dècades, marcades en particular per un augment significatiu de les taxes d'activitat. L'ocupació femenina ha tendit a analitzar-se partint de la dona com a unitat d'anàlisi, com si la seva participació laboral fos independent de les presències i absències masculines en els àmbits productiu i reproductiu. Enfront d'aquest tipus d'aproximacions, el present treball defensa la necessitat d'analitzar els patrons d'ocupació de dones i homes partint de la llar com a unitat d'anàlisi.
Des d'aquest punt de vista, l'article té com a principal objectiu descriure l'evolució dels arranjaments productius predominants en les llars espanyoles al llarg de l'última dècada. Els resultats mostren que el cas espanyol es troba lluny de constituir una realitat homogènia internament, però les dades del període pre-crisi semblen indicar una evolució cap al que hem denominat “model de doble sustentador mediterrani”, amb una expansió de les llars amb doble sustentador a temps complet i una reducció d'aquells de tipus male-breadwinner/female-caregiver. Tots dos tipus d'arranjaments han estat al seu torn els que més han disminuït amb la crisi.