El que no diuen els estudis sobre les transicions formatiu-laborals dels joves

En l'última dècada s'han multiplicat els estudis sobre les transicions formatiu-laborals a conseqüència de les cicatrius generades per la desocupació i la precarietat entre els joves durant la crisi econòmica. En general s'ha adoptat un enfocament reduccionista per a estudiar les transicions centrat en analitzar-les com un procés lineal i homogeni extensible a tots els joves. Això es deu al fet que les fonts de dades disponibles no ens permeten aprofundir i arribar a altres llocs on potser estan transitant aquests joves. La proposta que aquí es presenta parteix d’una diagnosi descriptiva sobre l'estat de la transicions formatiu-laborals a Espanya per a, tot seguit, reflexionar sobre les limitacions que tenen aquests estudis i la necessitat de desenvolupar noves eines analítiques i explorar noves fonts de dades que ens permetin arribar a totes les transicions formatives-laborals que estan realitzant els joves. Això ens permetrà fer una millor diagnosi de la situació actual en la qual es troben els joves en les seves diferents biografies personals, familiars i culturals com a base per a proposar polítiques d'ocupació i formatives eficaces que puguin fer front al repte d'un mercat laboral cada vegada més complex capaç d'integrar a tots els joves sense exclusió.