Memoria Histórica y Arte Público

La memòria conforma una part essencial de la identitat social i urbana de les ciutats, associant-se a objectes, processos i llocs que aglutinen el significat i el simbolisme de l'experiència històrica de la ciutadania en un context espacial. El disseny urbà contempla la transformació de la ciutat, articulant la memòria amb el "projecte urbà", de manera que la integració dels plans urbanístics i el projecte artístic generi una vinculació entre l'anàlisi territorial en conjunt amb les propostes de monumentalització concretes. Per aixó, el valor de l'art públic incideix en els processos d’evolució urbana com una a eina per dotar de sentit i imatge a la ciutat, mitjançant l'activació de pràctiques que afavoreixin l'apropiació de l'espai públic i la interacció social.
L'expressió de la memòria en el context urbà assumeix l'art públic com a canal de transmissió, servint-se de mecanismes que generen símbols i doten a l’espai públic de textura i qualificació. Les diferents materialitzacions dutes a terme al segle XX, han establert un diàleg amb les pràctiques anteriors situades en la lògica del monument, entaulant vinculacions formals i fent emergir nous llenguatges en les intervencion de les últimes dècades. Aquesta situació es produeix en gran mesura degut al desenvolupament de polítiques per a la recuperació de la memòria i les polítiques de l'art públic, que han anat generant novas estratègies d'actuació. A través de l’estudi tres casos, ens apropem a les pràctiques del segle XXI, per analitzar la materialització i el procés dut a terme, enfatitzant la importància i necessitat de la participació de la ciutadania en aquest procés.
Adoptem la ciutat de Barcelona com una il·lustració local de la problemàtica teòrica global, considerant la seva evolució urbana en els àmbits pròxims a la memòria i el treball realitzat per a l’articulació de l’art públic i el disseny urbà.