La littérature salonnière ou comment le conte populaire devint féministe. (Autour de deux contes de Mme d’Aulnoy)

Main Article Content

Carlota Vicens Pujol
A les pàgines següents es veurà com el segle XVII francès, marcat per l’exaltació de la vida mundana i l’apogeu dels “salons”, passarà de la ferotge misogínia d’un Ferville (i, ensems, La Fontaine, Boileau o l’abat Villiers) al discurs més favorable a les dones d’un Vertron (i, amb ell, Corneille, Perrault o l’abat De Pure): la polèmica sobre l’accés de les dones a la cultura s’instal·la així en el si de la societat. Prenent com a suport els contes de fades de Mme d’Aulnoy, especialment en Serpentin Vert i en Finette Cendron, el present article es centra: a) en el “fet literari” tal com aquest es practicava a l’època en els cèlebres “salons”; b) en mostrar com aquesta escriptura, sense ésser feminista, és molt reivindicativa i cerca un nou ideal de dona. Tot això es farà a partir de l’estudi de la subversió d’aquests contes respecte la font d’on provenen.

Article Details

Cómo citar
Vicens Pujol, Carlota. «La littérature salonnière ou comment le conte populaire devint féministe. (Autour de deux contes de Mme d’Aulnoy)». Ull crític, L’, n.º 17-18, pp. 21-33, https://raco.cat/index.php/UllCritic/article/view/293009.