Amour, couture et prostitution. Discours social, écriture féminine et sérialité dans « Le Petit roman » de Ferenczi

Entre la primera i la segona guerra mundial la competència entre els editors populars els duu a concebre col·leccions de breus fascicles de temàtica amorosa a preus molt reduïts, com per exemple la col·lecció “Petit roman”, ideada per Ferenczi l’any 1928. Pel fet d’estar encara influenciades pels imaginaris socials dels fulletons anteriors a 1914, aquestes novel·letes posen de relleu la intriga sentimental, sense deixar però endarrere els imaginaris populistes. Escrites en la seva majoria per homes, la proporció d’autores augmenta al llarg del temps. Ara bé, aquest canvi afectarà la natura de les obres i les representacions socials que se’ls associen. En conseqüència, la interiorització de les representacions socials compartides porta els autors – tant homes com dones – a no llegir en termes exactes aspectes que constitueixen el quid del gènere com són l’articulació entre l’amor, les relaciones socials i el poder. Ser un autor o autora consisteix també a heretar els usos i costums que construeixen el discurs propi de l’escriptura en sèrie. Altrament dit, sembla que la hipòtesi d’una lectura de les publicacions en sèrie en funció del gènere no es limita sols als lectors, sinó que també afecta els autors, aquests relectors de les convencions del gènere.