Une femme sous la Terreur : Delphine de Mme de Staël

Després d’haver evocat ràpidament la vida de Mme de Staël durant la
Revolució i recordat les reaccions violentes de Napoleó quan es va publicar
Delphine, voldríem mostrar el lligam que existeix entre formes novel·lesques i significació. El problema de l’emigració porta Mme de Staël a dubtar entre quatre desenllaços. L’exerg agafat de Mme Necker: “Un home ha de saber desafiar l’opinió, la dona s’hi ha de sotmetre” orienta des del començament la lectura: Delphine és una víctima, no solament de la Revolució, molt poc feminista, sinó també de l’Antic Regim. Tanmateix Mme de Staël utilitzant hàbilment vàries tècniques novel·lesques, indica una sortida: la novel·la epistolar mostra el poder dels altres sobre els diferents personatges femenins, mentre que els passatges del diari íntim de Delphine, vertaders poemes en prosa, anuncien la volada de la creació femenina. Mme de Staël pel conjunt de la seva obra prova que aquesta és una forma d’alliberació, fins i tot si aquesta creació només es pot realitzar en la lluita contra els poders.