Els referèndums franquistes al Tarragonès

L'estudi del passat immediat és sempre complex, distorsionat per la falta de fonts assentades i per la dislocació interpretativa que imposa el record personal de l'analista i/o del seu medi proper. Les dificultats es multipliquen quan el tema considerat és una dictadura multiplement opressiva com la franquista, quan una part de la documentació s'ha perdut o ha estat destruïda de forma conscient i la major part de la que resta resulta inaccesible a l'investigador que, a més, topa amb múltiples tabús. En aquesta situació un dels temes de més mal seguir és l'evolució de la ideologia predominant en el cos social, amb una premsa travada per la censura que emmudia la polèmica, on tota mena de pensament divergent de l'oficial era perseguit de forma sistemàtica. No quedava, ho sap tothom, ni el recurs a la confrontació electoral, reservada només a les diferents capelles del règim. Una de les poques possibilitats de manifestació ideològica foren els referèndums efectuats el 1947 i el 1966, on l'elector podia, teòricament, palesar el seu acord o el seu refús a la proposta oficial del govern, malgrat que aquest no defugís recòrrer a les tupinades, que incrementés el clímax repressiu contra la població i impossibilités qualsevol temptativa de fer propaganda en contra d'allò que preconitzaven els jerarques del moment.

Per aquest motiu he fet un buidat sistemàtic de les actes de les meses electorals que es guarden a l'arxiu de la diputació provincial de Tarragona. Del conjunt de les actes es desprèn un índex relativament alt d'abstenció-refús davant els projectes del govern i una puixança inversemblant dels anomenats votants transeünts, fins i tot en municipis de demografia reduïda i periclitant.