La auto-referència en català i en espanyol: el contrast entre els pronoms definits i l'impersonal

Aquest article tracta de l'auto-referència pronominal, analitzada en el discurs lingüístic dels treballadors d'una empresa del petit metall de Barcelona, on es va donar una experiéncia de control de treballadors. Es pretén demostrarque, fins i tot, en aquest tipus de situació, les relacions de classe determinen la distribució de poder i la modalitat de control social que existeix entre els diferents grups de treballadors, i que aquest fet queda reflectit en el tipus de parla que aquests treballadors utilitzen. S'ha considerat l'auto-referència pronominal com a base de l'estudi i, al mateix temps s'ha tingut en compte que els substantius i els pronoms no constitueixen només uns mitjans per identificar els referents, sinó també formes de definir actituds i expectatives, i de valorar els punts de mira de cadascú.