El de l'Opificio Mundi de Filo d'Alexandria, o les lleis de l'al·legorisme clàssic al servei de la teologia pedagògica

Sens dubte hom incorre en un tòpic quan es fa ressó de l'important paper que Alexandria jugà en l'encontre de dues cultures diferents, ideològicament llunyanes i, fins i tot, incompatibles: l'hel·lènica, hel·lènico-romana, i la jueva. Sens dubte té molt de temerari pretendre d'abordar altre cop un personatge com Filó; sens dubte, en fi, són escasses les possibilitats de reprendre amb profit l'anàlisi ja clàssica de la curiosa conjuminació de dues savieses «condemnades a entendre's». I tanmateix, aquest és precisament el propòsit que m'anima: obrir de nou un debat antic amb l'afany de violar intimitats, d'oferir matisos, de revelar, si fos possible, secrets coneguts.