La solidesa i la ruïna. Dos passatges afins en les imatges de l'organisme i l'arquitectura

En ple segle XXI, els símptomes, la simptomatologia, segueixen proveint a la ciència de cert coneixement a partir de les aparences. Les interpretacions que se sostenen en les semblances, no tenen perquè incomodar en tant que l’ull “científic” segueix escrutant els infinits punts de vista on tot sembla convergir. “Tot està en tot”. L’arquitectura es nodreix de la forma i pateix idèntiques malalties que qualsevol organisme. Ambdós, a la vegada, reflecteixen mitjançant el pas del temps i el declinar allò que va néixer ben format, si bé l’individu i l’arquitectura seran entitats que des del seu origen estaran determinades a patir un estat “extremadament greu”.