Agents, accions i xarxes patrimonials en la història de la conservació i restauració del patrimoni catedralici de Sevilla a través dels arxius històrics

El present article es recolza en la investigació de l’Arxiu Catedralici de Sevilla, que aporta nova informació sobre la conservació i la restauració patrimonial des de l’any 1900 fins a l’any 1950 a la catedral sevillana, concretament sobre pintura, escultura i retaules, estudiada fonamentalment des de les accions i els actors. La metodologia d’estudi transversal aplicada des de la història de l’art, la conservació i restauració
i la gestió del patrimoni, ajuden a identificar sinèrgies i dinàmiques patrimonials en les quals els diversos agents que intervenen amb el Capítol són fonamentals per entendre com es genera la salvaguarda del patrimoni catedralici. Aquesta perspectiva antropològica en la investigació aportada, que ens fa canviar el punt d’interès des de l’objecte artístic cap a l’agent conservador, pretén contribuir a la història de la conservació i restauració del patrimoni cultural, proposant la sostenibilitat generada per les xarxes entre els diversos agents culturals i socials.