Una mirada retrospectiva a les restauracions antigues. L’exemple de l’Acròpoli d’Atenes

Sovint les restauracions executades a finals del s. XIX o principis del s. XX en monuments antics no gaudeixen del vist-i-plau modern per les deficiències que s’hi observen. Ara bé, aquestes restauracions, com les actuals, són producte del seu temps tant pel que fa la metodologia i les tècniques emprades com pels condicionants sociopolítics. L’article n’examina un exemple, les restauracions a l’Acròpoli d’Atenes, i posa en evidència la importància que el context històric va tenir en l’execució dels primers treballs de restauració. La creació de l’estat grec modern i l’ideal de recuperar la glòria de l’antiga Grècia, representada pel seu monument més emblemàtic, l’Acròpoli, va determinar tant la tria dels monuments a restaurar com el procediment a seguir. La comparació entre la praxi restauradora del s. XIX i la dels darrers anys demostra que, malgrat les diferències de metodologia, ambdues restauracions responen a un projecte ideològic semblant, l’apropiació material del passat com a mitjà per a assolir una identitat eterna i immutable.