Raimon Galí a les Garrigues. Observacions etnogràfiques d’un antropòleg format a l’exili mexicà.

Després de gairebé quaranta anys assistint a parlaments, actes d’homenatge i memorials lloant el compromís cívic i nacional de Raimon Galí i Herrera, el dia 23 de març de 2017 finalment algú va remuntar-se a les arrels més profundes, a la matriu més íntima de la concepció galiniana de país. Això vol dir començar pel principi, com Déu mana, abordant genealògicament la qüestió. Concretament fou Josep Maria Solé i Sabaté -com no podia ésser d’altre manera- qui en el marc d’un acte organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans i la Societat Catalana d’Estudis Històrics, va obrir la seva ponència ”Raimon Galí en el marc històric de l’antifranquisme” tot esbossant la realitat rural garriguenca dels anys vint del segle passat.