“Lluís Ferrer i Clariana, un home polifacètic (1909-1970)”.

El 10 d’octubre de 1970 moria a Mataró en Lluís Ferrer i Clariana. La història local, les ermites de la contrada i el Museu i Arxiu Històric Arxiprestal quedaven orfes, atès Ferrer i Clariana havia estat un dels màxims impulsors de la recuperació i restauració d’ermites i capelles de l’arxiprestat de Mataró, a través de l’Obra de Sant Francesc; però també l’encarregat de reorganitzar, amb tota la documentació i elements artístics que es van poder salvar, el Museu i Arxiu Històric Arxiprestal, institució precursora del Museu Arxiu de Santa Maria. Poc temps després de la seva mort, la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Mataró, confraria que Ferrer i Clariana reorganitzà, s’encarregà de retre-li homenatge, mercès a una conferència encarregada a Esteve Albert i Corp, amic de Lluís Ferrer i Clariana.1 El primer de febrer de 1976, el ja Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró col·locava, a l’entrada de la seva estança, una placa en record i homenatge de qui n’havia estat el primer impulsor, així com s’encarregà de l’edició d’un petit opuscle on es recollien les actuacions dutes a terme per Ferrer i Clariana per crear, entre d’altres, el Museu i Arxiu Històric Arxiprestal