Els molins de la riera d'Alella

La parròquia d’Alella —sovint sota l’advocació doble de Sant Feliu i de Sant Pere— se situava a l’extrem sud de la Marítima, a la vegueria de Barcelona. A l’entorn del primer mil·lenni la seva demarcació s’estenia a orient fins a la Pedra blanca (Petra alba) o Roca de Xeix i la serra de Teià (Taiano); a migjorn, fins a Palumeres i les ones del mar; a ponent, fins a l’església sufragània de Santa Susanna i el coll de Vendrans (Puig Venrano), i, a tramuntana, fins al Monte Ortono, que aniria de Font de Cera (Fonte Sereno) al Puigde Sannel o Saunel, i la carretera de Pebrell.