L'antiga pica d'aigua beneita de la parròquia de Sant Cristòfil de Premià de Mar

El poble de Premià de Mar va néixer com a barri mariner de Sant Pere de Primià, l'actual Premià de Dalt. El veïnat de mar sol·licità a la parròquia del poble mare la construcció d'una esglèsia al 1786. Sabem que la primera missa no es celebrà fins el 10 de juliol del 1820, diada de Sant Cristòfol, patró del vaïnat, i dia què fou autoritzada com a capella pública. La parròquia de Sant Cristòfol es va incendiar el 21 de juliol de 1936 i durant la guerra el Comitè local la va anar demolint paulatinament fins que només quedaren dempeus parts del seus murs perimetrals i la base del campanar. Les tasques per a la seva construcció començaren poc després del final de la guerra civil.

Fou precisament en els aldarulls de 1936 quan la pica que avui estudiem hauria estat arrencada del seu lloc original. Possiblement fou llençada en algun dels camps propers al mas de Can Manent, on fou trobada en unes obres de remodelació del carrer de la Plaça recentment, en l'any 2003. La peça fou reconeguda, recuperada i guardada en un solar propietat de l'Ajuntament de Premià de Mar. A l'any 2014 la remodelació urbanística d'aquests terrenys, on s'hi ha construït el magatzem de la Brigada i on s'està bastint una plaça, ha obligat a dipositari aquesta peça al Museu de l'Estampació de Premià de Mar. En el moment d'escriure aquestes ratlles s'estan fent gestions per tal de retornar la pica al seu lloc originari, és a dir, a la parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar.

La pica de l'aigua beneita (també anomenada beneitera), que conté aigua beneita amb la qual els fidels se senyen (és a dir, fan el senyal de la creu) en entrar o sortir del temple, es solen trobar a les entrades dels edificis de les esglésies. A Catalunya, serà a partir del barroc (s.XVII-XIII) quan les piques d'aigua beneita prenen forma de petxina o fins i tot poden estar fetes amb grans petxines naturals. Una gran part de les esglésies del Maresme eregides en època barroca presenten piques beneiteres en forma de petxina, com el cas que ens ocupa. La petxina és un símbol de regeneració antiquíssim i ha esdevingut un dels símbols universals de la feminitat creadora i regeneradora, associada a la vulva i també a la lluna. En el cristianisme, la petxina esdevindrà símbol de regeneració, de renaixement, en aquest cas espiritual, lligat sobretot a la vida eterna.