Del mas Rafart de Cabrils al castell de Can Jaumar

El mas Rafart de Cabrils, conegut des del primer quart del segle XX com a torre Jaumar o com a castell de Can Jaumar, està situat al municipi de Cabrils (El Maresme). La primera documentació on es fa referència al nom Rafart és de l'any 1229.

El mas restarà 600 anys en mans de la mateixa família fins que el 12 de juliol de 1835, l'alcalde major de la ciutat de Barcelona signa a favor de Joaquim de Jaumar de la Carrera i de Bofarull una venda judicial en remissió de Francesc Vives i Rafart.

Els diferents hereus realitzaran obres de millora fins l'any 1923, Manuel de Jaumar i Bofarull, inicia els contactes amb l'arquitecte Eugenio Pedro de Cendoya Oscoz (1894-1975), a qui sol·licita un estudi previ per a la remoledació de la masia en castell. Cendoya té com a mestres els arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch. Ambdós coreen l'arquitectura historicista com a intent de recuperar èpoques de més esplendor a Catalunya. El primer d'ells, rebrà una forta influència de la mà d'Eugène Viollet-le-Duc, pare del romanticisme arquitectònic europeu. Molts dels antics masos, que a finals del segle XIX presentaven un estat de conservació força degradat, van ser comprats i/o remodelats per la nova burgesia benestant, que les convertien en castells d'empremta medieval per deixar palès el seu estatus social.