"Aproximació a la Forma Urbis d'Iluro (Mataró)"

La ciutat romana d'Iluro va quedar plenament identificada a partir del moment en què es va descobrir Mataró, en unes obres a la Riera, davant de l'antiga impremta Abadal, situada enfront de l'actual ajuntament, la prou coneguda inscripció que esmena a Lucius Marcius com a primer duumvir quinquenal d'Iluro.

Aquesta ciutat molt possiblement es va fundar entre els anys 100 i 80 a.C., tal com ho acrediten els indicis materials trobats en el subsòl de la mateixa. En tant que fundació romana ex novo, construïda de nova planta, tindria un traç urbà de tipus ortogonal, tancat per una muralla. Les insulae o illes de cases, mesuraries aproximadament uns 35x35 metres. De totes formes, no sabem si aquest esquema ortogonal seria totalment uniforme o tindria variacions en funció de les vies d'entrada i el traçat topogràfic. Coneixem que, en el carrer Nou, en unes excavacions efectuades fa pocs anys, es va observar com els murs principals seguirien una orientació quelcom diferenciada de la resta de la ciutat romana i hom creu que succeiria el mateix amb algunes de les clavaregues exhumades l'any 1984 a les excavacions de la Plaça de l'Ajuntament.

Disposaria d'un seguit d'edificis públics com serien: el forum, el macellum, les termes i, com a mínim, un barri de cases benestants situades a la zona central, just a sota del límit sud del decumanus maximus, són les domus de Can Cruzate, de la Plaça Gran i del Carrer de la Palama. A la resta de la ciutat, pel que es coneix fins ara, hi hauria construccions més modestes, tavernes, espais de treball o petites activitats industrials. La necròpoli d'època alt imperial estaria situada a l'exterior de la ciutat, al llarg dels marges de La Riera i de la Via Augusta (Camí del Mig, carrer Biada i Sant Josep), tal com marcava la Llei de les Dotze Taules, mentre que la necròpoli del baix imperi es trobaria davant l'actual temple de Santa Maria.