Al·legacions d’unos mataroneses al transit del ferrocarril per la platja.

Mataró va celebrar amb entusiasme l’arribada del tren el 1848 a l’estació situada a ponent de la ciutat, però la projectada prolongació cap a Arenys de Mar en línia recta per la platja, provoca la reacció en contra dels mataronins que volen protegir les activitats marineres: drassanes, varador i ancoratge de vaixells, navegació de cabotatge amb descarrega de mercaderies i pesca. Per la seva gran activitat relacionada amb el mar, Mataró va ser capital de la província marítima del seu nom i abastava des de Tossa a Montgat. En record, la bandera de la província marítima és la del municipi des de 1985. La discussió va durar més de cinc anys fins a la inauguració del tram Mataró-Arenys el 1857. Des del primer moment es farà evident la ja pronosticada necessitat de construir
esculleres de pedra per protegir la via dels temporals marítims. Actualment l’activitat marítima es concentra al port, mentre que la platja es pels banyistes compartida amb el tren i la carretera N-2, tot i que pateix la regressió de la sorra per la mala gestió del litoral i el canvi climàtic.