Pedagogia i ciutat en el Glosari de Xènius

Els contemporanis d’Eugeni d’Ors van veure el paper educador del Glosari. Raimon Casellas, el modernista, crític d’art i novel·lista, deia de Xènius que era un enginyer, “un enginyer projectista d’ànimes, un enginyer constructor de mons espirituals, un enginyer de reformes civilistes...”. Des d’una perspectiva més distant Josep Pla descriu l’obra educadora del glosador amb perspicàcia i un punt de causticitat: “En els anys d’adolescència i primera joventut vaig llegir assíduament el Glosari, des d’on Xènius desenrotllava una activitat de predicador i de valorador del que anava apareixent en la seva àrea visual —vida, literatura, art, filosofia”. El Glosari, diu Pla, es va convertir en escola que imprimí un caràcter i donà un to a tot un país: “La joventut d’avui no pot tenir una idea de la repercussió sensacional que produí en el nostre món...”, i afegeix: “Durant una pila de temps, d’Ors fou, en aquest país, un suscitador de felicitat, un promotor d’agradables moviments d’adhesió”, especialment per part dels joves, que n’admiraven la claredat i la seguretat de seves idees. Amb una psicologia implacable conclou: “Quan hom és jove, els mestres que s’aprecien més són els sistemàtics, perquè en aquella edat només aquests satisfan l’esperit”.